dilluns, 6 d’abril del 2009

Un possible contracte a una mestra - 1923


L’any 1923 en el món de l’Educació encara era vigent la Ley Moyano de 1857, Llei d'Instrucció Pública, que convertia l'ensenyament primari en universal, centralitzat, gratuït i públic, reafirmava el control estatal de l'ensenyament sobre els ordes religiosos i imposava la llengua castellana com l’única que es podia estudiar, de manera, que prohibia l’ensenyament qualsevol altra llengua que es parlava a l’estat espanyol. Per internet circula un contracte de 1923 que suposadament era per a mestres de Castilla-La Manxa. Hi ha qui, però, afirma que realment és un model de contracte que s’aplicava a les mestres dels Estats Units que va aparèixer, inicialment, en anglès, en el llibre Una economia política de las relaciones de clase y sexo en educación de Michael W Apple i que va publicar Paidós.



El contracte acorda que la “senyoreta” no podrà:
1. No casar-se. Aquest contracte queda automàticament anul·lat i sense efecte si la mestra es casa.
2. No anar en companyia d’homes.
3. Ser a casa seva entre les 8:00 del vespre i les 6:00 del matí, tret que sigui per atendre en funció escolar.
4. No passejar-se per les gelateries del centre de la ciutat.
5. No abandonar la ciutat sota cap concepte, sense permís del president del Consell de Delegats.
6. No fumar cigarretes.
Aquest contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es troba la mestra fumant
7. No beure cervesa, vi o whisky. Aquest contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es troba la mestra bevent cervesa, vi o whisky.



8. No viatjar en cotxe o automòbil amb cap home excepte el seu germà o el seu pare.
9. No vestir roba de colors brillants.
10. No tenyir-se el cabell.
11. Usar al menys dos enagos.
12. No usar vestits que quedin a més de cinc centímetres per sobre del turmell.
13. Mantenir neta l’aula:
a) Escombrar el pis, almenys un cop al dia.
b) Fregar el terra de l’aula als menys un cop per setmana amb aigua calenta.
c) Netejar la pissarra almenys un cop al dia.
14. No usar polsim facial, no maquillar-se, ni pintar-se els llavis.




No seria estrany que aquest contracte s’hagués copiat i també fos vigent a Catalunya i a Espanya.

10 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

De fet, sembla un decàleg d'algún país extremista com l'Aràbia Saudita. A aquestes alçades de la pel·lícula, no són pocs els països on la dona encara ha de fer vida ajustant-se a "preceptes" molt similars a aquests. Mare meva!

Sergi ha dit...

Bé, les clàusules del contracte parlen per si soles, no cal afegir res més, tret que és vergonyós que en algun moment de la història s'hagi tractat a cap dona així. Ja sé que ha estat la tònica, que avui en dia també passen coses d'aquestes, però em sembla tan fora de lloc, d'una prepotència tal...

Valentí ha dit...

Hi ha coses que, si no fesin por, farien riure. Però estem en temps d'involució i les "dretes de sempre" es van treien la màscara civilitzada.

Què hi farem, oi? Però tinc una mica de por...

mai ha dit...

L'havia vist fa temps i em va fer una certa gràcia.Per sort les coses han canviat i no hem de dur un parell d'enagües !!

Striper ha dit...

Si realment es molt bo ja l'hanbia penjat al meu bloc.

Què t'anava a dir ha dit...

Osti com canvien les coses. Però algunes coses encara queden bé i altres no tan bé.

Carme Fenoll ha dit...

Una de les raons que la meva mare no entrés a fer estudis de Bibliotecària a Catalunya va ser la norma no escrita que les bibliotecàries no es podien casar. Això era als anys 60'. De fet, durant la Mancomunitat de Catalunya (1915-1925) les primeres bibliotecàries formades a l'Escola de bibliotecàries no es casaven, eren una mena de missioneres de la cultura en els municipis on s'edificaven les biblioteques. Les bibliotecàries, com les mestres, també hem canviat molt en aquest temps.

Anònim ha dit...

Acabo de descobrir el teu blog i vull donar-te l'enhorabona. Hi he trobat felicitat i bellesa en forma de poesia, receptes, música, vídeos...

Concepció

(No sé veure l'índex de receptes)

Josep B. ha dit...

De documents d'aquest tipus n'hi ha a cabassos i són molt divertits des del nostre punt de vista, tanmateix el que no fa tanta gràcia, a mi gens ni mica, és que en alguns països, no sols musulmans, s'hi està tornant perillosament en aquests preceptes.

Anònim ha dit...

ward pardon pins rewritten danube alia properties outfitted chaguites angeles underscores
masimundus semikonecolori