Pere Calders, artista de la ironia subtil, descriu, en el llibre De teves a meves, 32 contes que acaben més o menys bé, situacions quotidianes i les desdibuixa donant-los un punt d’humor que ens obliga a dibuixar un somriure a la cara. Llegiu un petit fragment del conte “Mort a data fixa”:
El metge m’acabava de dir que tenia vida per a un any i això (perquè es vegi com són les coses) ens donava una gran força. Per tal de parar una mica el cop –dic jo- el doctor em va fer una carícia a l’esquena al moment de cobrar.
- Ara: nosaltres també ens equivoquem... –digué.
(Va riure com una hiena i va afegir):
- Ja sabeu les històries d’anàlisis i de radiografies canviades per infermeres distretes. Aneu fent i no us hi amoïneu gaire. Us sorprendrà comprovar la quantitat de gent que ha de morir en el transcurs d’aquest any de terme que teniu. Gent tranquil·la i desprevinguda, que no sospita res. Vós, almenys,...
- I tant, i tant! – vaig respondre amb una veu prima-. No sé pas com agrair-ho prou. (...)
2 comentaris:
Ja m'havien parlat de Pere Calders i els seus relats. A veure si algun dia m'animo a llegir-lo, que pinta bé això que ens deixes.
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada