Us encoratjo a llegir aquests dos articles del diari Avui.
El primer, d’Agustí Colomines, publicat el dia 1 de juny a la pàgina 20.
Que sota el títol : El catalanisme polític i la realitat sociològica: La il·lusió per l’estat, estructura fragments que “m’han remogut els budells” com:
En la defensa de la causa catalana, avui hi ha més budells que cap, més sentimentalisme que política. (dec ser de les que no tenen cap?, com diu Colomines?)
Alçar-se al crit de "Visca Catalunya lliure" no significa que aquells que ho fan vulguin anar-se'n realment d'Espanya.
La proliferació de propaganda diguem-ne independentista, la qual, a més, s'ha inventat aquesta aberració teorètica que divideix els catalans entre independentistes i unionistes, és foc d'encenalls.
El segon, la resposta, la rèplica, de Salvador Cardús, publicat el dia 12 de juny, a la pàgina 24, també en el diari Avui: Una rèplica a Agustí Colomines i l’homenatge a Pepe Rubianes: Creure en el país.
SEMPRE M'HE FET CÀRREC, I HE RESPECTAT sense reserves, que el 1980 el nacionalisme fes un acte de confiança en la via autonomista. I és cert que, venint d'on veníem, l'ambigüitat dels governs de CiU en la seva relació amb l'Estat va permetre avenços significatius en la reconstrucció del país. La pregunta, però, és si actualment aquest model d'ambigüitat permet fer balanços positius. I, francament, totes les dades conegudes són negatives.
Perquè el meu país és molt més gran que no el que representava un Manuel Fuentes lingüísticament acomplexat, parlant gratuïtament en espanyol, com va ser el vuitanta per cent de l'homenatge retransmès per TV3.
Tot i els petits fragments que us adjunto, un petit tast amb regustos diferents, us recomano que llegiu els dos articles i reflexioneu quin voldríeu haver escrit.
Us incorporo l'accés directe a l'enllaç que l'Agustí ens ha fet conèixer a l'apartat de comentaris. i que és la contrarèplica a l'escrit de Salvador Cardús. Podeu llegir-lo AQUÍ
Entrades
9 comentaris:
Ha de semblar que es parlar que no realment es parli. tot es politicament massa correcte.
A mi m'agrada més llegir el de Salvador Cardús. ;)
Si vols llegir la meva rèplica a Cardús, entra a: http://www.catdem.org/cat/blogs/acolomines/viewer.php?IDN=597
Hola Núria, encara hem de prendre una copa de vi negra tu i jo eh... No ho oblido pas...
Ja saps que jo et vull convidar, a veure com ens ho arreglem per fer una quedada...
La teva pregunta, del que va tractar el congrés? té una resposta evident, escollir l´executiva que ha de treballar dur els propers 4 anys.
Va sortir la Dolors Bassa per a liderar la UGT a GIRONA amb el seu equip, va guanyar amb ampli concens, tal i com estava previst, va anar tot molt bé, com jo volia, crec personalment que ella ho val, esperem que tingui moltissima sort.
Crec que amb la Dolors Bassa, sou amigues i crec que també és veina de poble? potser ella accepta si pot venir que la pobra Dolors va molt liada, i fer que ens presenti en viu si troba un forat a la seva agenda.
Per descomptat, ella el vi negra, crec que també el gaudeix bé, i amb nosaltres, potser creura que som bona companyia hahahaha
Que et sembla Núria?
Del congrés, i el que va passar, en
pots trobar més informació a la web del sindicat:
http://www.ugtgi.cat/
O també al blog de la Dolors Bassa, que crec que ja coneixes, ella ho explica molt bé.
http://dolorsbassa.blogspot.com/
Salut guapa!!!
Aix el Coromines...
Vull negar-me a fer comentaris, si l´Avi o llegeix pobre...
Evidentment, preferiria haver escrit el d'en Cardús. Entre d'altres coses per la qualitat literària que no té punt de comparació.
Però és que en Colomines es contradiu cada tres frases. Si hi ha algú a qui el mouen els budells en aquest país és a ell. Els qui l'hem hagut de tractar ja n'hem tingut una mostra prou contundent dels seus budells. Només cal veure'l a les aparicions a l'Àgora o llegir-lo als seus articles. D'on ha tret tant ressentiment aquest senyor?
Sort de persones realment independents com en Cardús que no té pèls a la llengua i diu les coses pel seu nom. Actualment és de les poques veus fresques que es poden sentir, juntament amb l'Enric Vila i alguns més...
La Casa Gran té un greu problema: l'animadversió que crea en molta gent el seu director. És contradictori voler ampliar la família i posar un porter malcarat a la porta.
Núria avui surt un trucador teu
un petó molt fort
Jo aprecio la lucidesa d'en Cardús, què hi farem...i he disfrutat llegint!
Publica un comentari a l'entrada