diumenge, 12 de juliol de 2009

Mil sols esplèndids


Mil sols esplèndids és una novel·la de Khaled Hosseini, que ha obtingut un ampli reconeixement.

Emmarcada a l’Afganistan, les protagonistes són dues dones: la Mariam, filla il·legítima d’un home ric d'Herat i sense cap dret d'accés a la formació, una harami, i la Laila, una noia de Kabul, de família culta, i que han educat amb una visió oberta del món.

Mariam és obligada a casar-se amb en Rasheed, un home molt més gran que ella i... (la resta la intuireu en els fragments que podreu llegir tot seguit).

Laila, víctima de la guerra i d'un engany, esdevé la segona dona d'en Rasheed.

Dues dones, dos orígens diferents i dos destins que s'entrellacen en una història dura, de visions contraposades, plena d'adversitats i de lluites, de dolor, de mort i de vida.


Una novel·la que reflexa dues guerres: una, la invasió soviètica, els talibans, l'arribada dels nordamericans, l'altra, la lluita quotidiana de les dones per viure amb dignitat.

I per sobre de tot, l'amor recurrent i envejable d'en Tariq.

"La Mariam no havia portat mai un burca. En Rasheed la va haver d'ajudar a posar-se'l. El cap de buata semblava hermètic i pesava i era estrany veure el món a través d0una pantalla de xarxa. Va intentar caminar per l'habitació amb el vestit posat i contínuament en trepitjava la vora i ensopegava. La perdua de visió perifèrica era desconcertant...."

"Una cosa calenta i potent li va venir per darrere. Li va arrencar les sandàlies. La va alçar de terra i ara volava, serpentejava i feia giragonses en l'aire, veia el cel i la terra. El cel i la terra. Un tros de fusta encesa li va passar per damunt. I mil fragments de vidre. A la Laila li va semblar veure les esberles d'una en una, fent tombs al voltant seu, a poc a poc, una vegada i una altra."

Font: http://bloginmigrantes.com

"El que demano a canvi és molt senzill. Et demano que evitis sortir de casa sense la meva companyia. Només això. És fàcil, oi? Si sóc fora i necessites alguna cosa urgentment, vull dir amb una urgència absoluta, i no em pots esperar, llavors pots enviar la Mariam i ella sortirà i t'ho portarà. Suposo que te'n deus haver adonat, però fixa't que hi ha una diferència. (...) també et demano que quan sortim junts portis un burca. Per a la teva pròpia protecció, naturalment. És millor."

"Al llarg dels anys, la Mariam, havia après a endurir-se davant el menyspreu i els retrets, les burles i les reprensions del seu marit. Però aquesta por, era incapaç de controlar-la. Tots aquests anys i encara tremolava quan se li mostrava així, rient-se'n, amb el cinturó de pell grinyoladissa cargolat al puny i els ulls brillants, injectats de sang. Era la por de la cabra alliberada dins la gàbia del tigre..."

"La Mariam va esperar pacientment que la Laila es trobés millor. Aleshores la va estirar i mentre tenia el cap a la falda i li acariciava els cabells, li va dir que no s'amoïnés, que tot aniria bé."


Font: http://www.ethingsonline.com



8 comentaris:

Valentí ha dit...

Miraré de llegir-lo!

Francesc Mompó ha dit...

Pinta molt bé. Prenem nota.
Salut i Terra des del sud

Susanna ha dit...

Ja tenia ganes de llegir-lo! Me'l van regalar l'any passat per Sant Jordi però tot aquest temps ha estat esperant que acabi uns altres que també corren per casa meva. Després de llegir el teu post no sé si no el deixarem colar...

Miquel Casellas ha dit...

La cosa pinta be.

zel ha dit...

També el tinc a la llista de pendents...poc que me'n sortiré....!!!! :(
Petons!

Carme ha dit...

El vaig llegir l'estiu passat. Em va semblar molt interessant.

Sole ha dit...

Quin llibre!! Meravellós, enriquidor, ple de sentiments, dur, ... no us el perdeu. I tampoc, si teniu l'oportunitat, del mateix autor, "COMETAS EN EL CIELO"... NO US DEIXARÀ INDIFERENTS.

Thera ha dit...

M'acabo de llegir El caçador d'estels i ara estic al bell mig de Mil sols esplèndids. I no, ni l'un ni l'altre em deixen indiferent. Totalment recomanables i de lectura indispensable, segur.