El violí d'Auschwitz

Maria Àngels Anglada és l'autora de la novel·la El violí d'Auschwitz. Una novel·la breu, ben elaborada i fàcil de llegir. Una història - mirall de la vida en els camps de concentració, un dibuix acurat de les escenes, un cor bategant de les reflexions, les esperances, les pors, sobretot, aquest darrer sentiment, portat al límit. Breu, però sense cap paraula gratuïta, El violí d'Auschwitz, és una novel·la, que si no l'heu llegida, us pot enriquir algunes de les hores tranquil·les de l'estiu.

Es parlava, entre els presos més veterans, d'un infern pitjor, de viatges sense retorn a altres camps, de noms temibles, i també s'enraonava d'una mena de pobre paradís, una fàbrica on es repartia un suplement de menjar i no es maltractava ningú.





Mentre ell encolava l'escletxa i ajuntava les belles aigües del violí -rumià, tapant-se la boca per no vomitar, per no esclatar en insults-, als segrestats, (...) els submergien dintre una banyera d'aigua fredíssima, "fins a 4 graus" precisà en Freund, "són molt metòdics" i els hi mantenien fins que perdien el coneixement. (...) I saps com els retornen? diu que els posen entre dues dones nues, perquè els escalfin,(...)




(...) ara la claror revelava des de l'inici d'un nou dia les marques escandaloses de la seva llarga esclavitud: veié els rostres demacrats a les rengleres, les ombres violades sota els ulls, les robes velles amb els rectangles de colors ominosos, sobretot el groc, els senyals de cops i cicatrius en algunes cares. És que havia perdut el compte del temps?

"El teu violí tindrà el so més bell que es pugui desitjar i ja m'encarregaré jo de tocar-lo! Hem d'aconseguir-ho i ho farem." El seu pensament tornà al violí. Els dies anteriors havia construït ja el fons i els riscles, i ara amb el martell molt petí, es posà a colpejar d'un a un els minúsculs tascons que el subjectaven al motllo.



Miri's el violí, oi que el reconeix? Sóc la Regina, la filla d'en Daniel.

Va sobreviure en Daniel?