dijous, 30 de juliol de 2009

El violí d'Auschwitz

Maria Àngels Anglada és l'autora de la novel·la El violí d'Auschwitz. Una novel·la breu, ben elaborada i fàcil de llegir. Una història - mirall de la vida en els camps de concentració, un dibuix acurat de les escenes, un cor bategant de les reflexions, les esperances, les pors, sobretot, aquest darrer sentiment, portat al límit. Breu, però sense cap paraula gratuïta, El violí d'Auschwitz, és una novel·la, que si no l'heu llegida, us pot enriquir algunes de les hores tranquil·les de l'estiu.





Es parlava, entre els presos més veterans, d'un infern pitjor, de viatges sense retorn a altres camps, de noms temibles, i també s'enraonava d'una mena de pobre paradís, una fàbrica on es repartia un suplement de menjar i no es maltractava ningú.





Mentre ell encolava l'escletxa i ajuntava les belles aigües del violí -rumià, tapant-se la boca per no vomitar, per no esclatar en insults-, als segrestats, (...) els submergien dintre una banyera d'aigua fredíssima, "fins a 4 graus" precisà en Freund, "són molt metòdics" i els hi mantenien fins que perdien el coneixement. (...)
I saps com els retornen? diu que els posen entre dues dones nues, perquè els escalfin,(...)




(...) ara la claror revelava des de l'inici d'un nou dia les marques escandaloses de la seva llarga esclavitud: veié els rostres demacrats a les rengleres, les ombres violades sota els ulls, les robes velles amb els rectangles de colors ominosos, sobretot el groc, els senyals de cops i cicatrius en algunes cares. És que havia perdut el compte del temps?

"El teu violí tindrà el so més bell que es pugui desitjar i ja m'encarregaré jo de tocar-lo! Hem d'aconseguir-ho i ho farem." El seu pensament tornà al violí. Els dies anteriors havia construït ja el fons i els riscles, i ara amb el martell molt petí, es posà a colpejar d'un a un els minúsculs tascons que el subjectaven al motllo.



Miri's el violí, oi que el reconeix? Sóc la Regina, la filla d'en Daniel.

Va sobreviure en Daniel?






4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Núria, sí, magnífica l´obra de Maria Àngels Anglada, tota.Si no has llegit "El quadern d´Aram" é t´agradarà, tracta també dels exilis i el patiment dels pobles oprimits.
I el que és molt interessant també és la història paral·lela d´Anglada amb l´autèntic primer violí de l´orquestra d´Auschwitz, Jacques Stroumsa, que per atzars de la vida va reconèixer en un concert en veure-li tatuat al braç el número de pres al camp.Emocionant!

Albanta ha dit...

Gràcies pel suggeriment Nùria. Buscaré el llibre.
Sempre m'han fascinat les imatges de la nena de l'abric roig sobrevolant per damunt les escenes d'horror.
Una abraçada i bon estiu.

Montse ha dit...

Hola Núria, no he llegit el llibre però de ben segur que el llegirè, sempre llegeixo i m'agraden molt els llibres que parlen sobre aquest tema, no per el morbo, sino per entendre com algú pot sobreviure a tal horror.
Avui és el primer dia que em connecto, i estic fent un vol per tots els amics de la blogesfera, una abraçada i gràcies pel suport donat.

vidapervida ha dit...

T'he trobat no sé com, i veig que hem de compartir trobades.
T'afegesc al meu blog.