dilluns, 22 de febrer de 2010

Homenatge a Salvador Espriu



 Avui fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu. I sigui per aquesta raó o per qualsevol altra, sempre és bo recordar els grans poetes de la nostra cultura, els grans artesans de la nostra maltractada llengua.
Us recomano que cliqueu AQUÍ i gaudiu del vídeo que a Youtube  ens regala el poema que segueix tot seguit i una petita biografia comentada.

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.



  Poema XXV


Direm la veritat, sense repòs,
per l’honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l’or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d’encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s’ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d’aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
anem tancant les portes a la por.

La pell de brau


Les persones que vulgueu aprofundir més en La pell de brau, podeu llegir, a internet, l’estudi La pell de brau o el mite de la salvació d’Olívia Gassol – Biblioteca Serra d’Or.
 

 

5 comentaris:

Jordi Pinyol ha dit...

Bones recomanacions!

Petons!

Manel ha dit...

Avui fa 25 anys que tenies 25 anys. En aquest dia que es compleixen 25 anys del seu adéu, deixa'm felicitar els teus 25 anys viscuts a la recerca d'altres 25 per viure.
Felicitats Núria.

SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

He de pagar el meu vell preu, la mort,
i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit.

Silenciós, m'alço rei de la nit
i em sé servent dels homes de dolor.
Ai, com guiar aquest immens dolor
al clos de les paraules de la nit?

Passen el vent, el triomf, el repòs,
per rengles d'altes flames i d'arquers.
Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi.

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats
caiguts amb por, només un somni fosc
del qui sortí dels palaus de la lluna.

(Salvador Espriu)

vpamies ha dit...

Caram, Núria, felicitats!

Si ens ho haguessis dit et muntem un homenatge paral·lel al d'Espriu. ;-)

Bona tria i bones recomanacions i que acabi de provar el dia.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

Valentí ha dit...

Qualsevol excusa és bona per salvar Espriu de l'oblit (i de les cançons...?, no ho sé pas)

I de Palol!

La meditació lenta i precisa; la lúcida reflexió; les paraules justes, en qualitat, i justes en quantitat.

Com diu l'anunci: "la feina ben feta no té rival i..." el que diguin els altres tant se val!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo també l'hi he fet un petit homenatge a Salvador Espriu. Malgrat ser un gran poeta, de vegades amb costa una mica conectar amb els seus poemes, penso que alguns són molt profunds
per els afeccionats d'estar per casa...
Felicitats Núria, estàs a la "flor de la vida".
M. roser