dimecres, 10 de febrer de 2010

Les flors de l'ametller

Els ametllers són els primers arbres que floreixen. Les flors, blanques o rosades, delicades, suaus, sinuoses, apareixen abans que neixin les fulles. D’aquí que s’accentuï el contrast entre les flors i el tronc vast i clivellat.

 

Tanta és la bellesa i la dolçor que les caracteritza que l’abellot embogit hi vola i les assaboreix, ara una, ara l’altra, amb gran deliri.



Així, no és estrany que en voler fotografiar-les aparegués aquest intrús i comencés el ritual de flirteig engrescador que apareix a les fotografies, que tot i que gens professionals, en són testimoni.


A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall

7 comentaris:

Joana ha dit...

Veure aquestes flors és ensumar la primavera. Gràcies Núria i Bon dia!

Miquel Casellas ha dit...

un espectacle molt interessant.

zel ha dit...

Noia, ja veus com n'estem enamorades, jo les vaig posar de capçalera fa ben poc! Ens falta l'escalfor de al primavera, Núria! Petons!

merike ha dit...

Ja florint aquí?
Estimaria veure'ls!

Manel ha dit...

Brollen les seves arrels sota aquesta petita inclinació de terra
a dues passes de la vorera.
Com cada matí, a aquesta hora intempestiva en salutacions
presumeix de vestit blanc sobre les seves branques nues
desproveïda d'abric
tremola la seva salutació davant el meu cos abrigat,
pujo a l'autobús
en mirar enrere
queda allà
la seva blanca flor d'ametller
sota la llum d'un fatigat fanal
rient el seu florit vestit.

DooMMasteR ha dit...

El primer signe de que la primavera ja s'apropa. I quines ganes de que arribi, eh?
Petons!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola Núria, he ensopegat amb aquest blog i m'ha agradat força. He estat mirant les fotos de l'ametller que és el primer arbre "fruiter" que floreix i fa la competència a la mimosa, que és el primer arbre "de jardí" que floreix...Avui n'he collit un branquilló de cadascuna i les he comparades. Les dues són boniques pel color i les dues fan olor de primavera enyorada, ja que mai han pogut formar part del seu esclat d'olors i colors.
Salutacions pintades de color groc i d'un blanc rosat...
M. Roser