dimecres, 3 de març del 2010

Plou



Ning, ning, ding, ding
Ressona la pluja, pausada.
Clip, clap, xip, xap,...
Xapolleja la vorera.
Zis, zas, xim, xam,...
Les rodes dels cotxes.
En la quietud de la cambra,
El silenci del carrer,
A ritme de la pluja de finals d’hivern,
Xip, xap, clip, clap,...
M’acompanya i agombola.
Zim, zam,  sssss... quietud.
Llarga lassitud, pausada,...
Reguerols d’aigua,
Carrer avall. Plou.
S’entelen els vidres,
Calidoscopi  d’imatges a l’atzar.
    Núria Aupí

7 comentaris:

Joana ha dit...

El so de la pluja fet poesia. Està molt bé i que plogui també. Tindrem una primavera ben florida!

Thera ha dit...

És bonica la pluja, quan cau lleugera i juganera. Tenim la primavera a tocar! Salut!

Eulàlia ha dit...

ei,
quan plou recordo al cole picavem amb els dits el palmell de la mà. com més dits picaves més gotes més plovia..

Valentí ha dit...

Qui ho ha escrit això...? Si es pot saber, és clar!

gominola ha dit...

És molt bonic aquest poema,em fa sentir molt alegre

Unknown ha dit...

El so de la música a vegades calma, altres neguiteja i sovint és poesia.
L'he escrita jo, Valentí. Per què?

Valentí ha dit...

Doncs perquè m'agrada i com que costa prou de trobar bona poesia, quan en trobo una, m'agrada saber qui és el poeta.

Felicitats!