Ning, ning, ding, ding
Ressona la pluja, pausada.
Clip, clap, xip, xap,...
Xapolleja la vorera.
Zis, zas, xim, xam,...
Les rodes dels cotxes.
En la quietud de la cambra,
El silenci del carrer,
A ritme de la pluja de finals d’hivern,
Xip, xap, clip, clap,...
M’acompanya i agombola.
Zim, zam, sssss... quietud.
Llarga lassitud, pausada,...
Reguerols d’aigua,
Carrer avall. Plou.
S’entelen els vidres,
Calidoscopi d’imatges a l’atzar.
Núria Aupí
Entrades
7 comentaris:
El so de la pluja fet poesia. Està molt bé i que plogui també. Tindrem una primavera ben florida!
És bonica la pluja, quan cau lleugera i juganera. Tenim la primavera a tocar! Salut!
ei,
quan plou recordo al cole picavem amb els dits el palmell de la mà. com més dits picaves més gotes més plovia..
Qui ho ha escrit això...? Si es pot saber, és clar!
És molt bonic aquest poema,em fa sentir molt alegre
El so de la música a vegades calma, altres neguiteja i sovint és poesia.
L'he escrita jo, Valentí. Per què?
Doncs perquè m'agrada i com que costa prou de trobar bona poesia, quan en trobo una, m'agrada saber qui és el poeta.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada