Joc de titelles
So de fusta i fils
Clinc, clac, clinc, clac.
Veus compassades
Mà enlaire, peu enllà,
Somriure d’infants.
Ning, nang, ning nang,
Sona la música,
Màgia i fugacitat.
Adéu, adéu instant.
Marta Enric
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
M'agraden les titelles. Una còpia de la vida mateixa.
El poema ho diu ben clar!
Bona setmana Núria!
Que bonic!
Hi ha moments... que ja se'n han anat quan te n'adones, oi? I un só, o... te'ls torna.
La veritat és que el temps se'n va. El consol és que, a voltes, la poesia el torna.
Llavors ens apreta el cor però estem, o som, un xic millors!
Publica un comentari a l'entrada