dissabte, 22 de maig del 2010

L'hort


Jo estimo el jardí com a les ninetes dels meus ulls: no l’estimo pas perquè siga molt bell, sinó perquè és jardí i per què és meu: és a dir perquè està secretament unit a ma vida secreta d’ànima contemplativa. (...)

Jo les deixo a les dolces, a les aromoses, a les belles flors poncellar i badar-se sobre llurs tiges rient al sol, escabellant-se al vent, cloent-se lentament al capvespre o esfullant-se en el silenci de la nit (...)


Més en nostre jardí no són pas flors soles el que hi ha, també hi ha arbres de fruit: perers, pruneres, cirerers, magraners, llimoners, parres,...

Los llimoners va plantar-los l’avi fa més de seixanta anys; arrimats a les parets de la casa van créixer tant, que capegen per sobre tanques i ensenyen com temptadores presentalles d’or ses pesants llimones als jornalers que conreen les vinyes, allà, en el cap del terme.

Oh, una parra!, posa-t’hi amic, sota una parra estesa, cap allà a les darreries de maig, quan la primavera es casa amb l’estiu, quan els dies són serens i llargs, quan es barregen les darreres balmes amb les primeres xardors, quan tot el món és una luxuriosa i esclatant caixa de Pandora, plena de pecats, si vols, mes de pecats,... clàssicament lògics,... Posa-t’hi. Amic, a sota d’una parra estesa i sabràs què és la follia d’un encís.

Víctor Català (L’hort - Intimitats)

3 comentaris:

GURMET ha dit...

Jo també estimo el hort, el jardi, hi neixen fruits que compauen els nostres sentits.

Joana ha dit...

Mentre vivia el meu pare l'hort era el jardí de casa...de maco que el tenia. Ara tenim un hortet i un jardi per la mare que també és ben florit!
Bon diumenge Núria!

Francesc Mompó ha dit...

Jo també vull un hort així.
Salut i Terra