Si una dolça feblesa m'escau,
jo diré com em plauen les roses;
si una dolça feblesa m'escau,
jo ho diria si goses no goses.
Com l'infant que ja sap que és petit
i se'n val amb ingènua malícia;
que ara em sento el voler arraulit,
pres tot ell d'un desig de carícia.
I seré una doneta només,
tota plena de planys i de noses,
i quan vingui l'amat amb son bes
li diré com em plauen les roses.
Clementina Arderiu
2 comentaris:
Hola Núria, molt bonica la poesia de Clementina Arderiu, la que és una poetessa que no coneixem gaire i que ens ha deixat un bon reguitxell de bons poemes.
Una abraçada ben forta
tot navegant per la xarxa he descobert el teu blog, magnífic, trobo que aporta una mica més de llum i sensibilitat que falta ens fa.
Àngel
Publica un comentari a l'entrada