Conten que la rosella deu el seu significat més universal al mite de Demèter (Ceres) i Persèfone (Proserpina). Demèter, deessa de la terra fecunda és inseparable dels camps de cereals, on floreix amb preferència la radiant rosella. La figura de Demèter porta gairebé sempre manats d’espigues i roselles.
Ens conta la llegenda que, un dia, Persèfone, la filla de Zeus i de Demèter, era en un prat collint roselles. De cop, va obrir-se la terra, i Hades, déu del món subterrani, va sorgir de les tenebres i s’emportà Persèfone per fer-ne la seva esposa.
Demèter, ignorant on era la seva filla, començà a recórrer el món per cercar-la i va prohibir que la terra produís cap mena de fruit fins que no fos trobada. Davant d’aquella amenaça, Zeus va intervenir: manà a Persèfone que passés cada any tres mesos amb Hades, en el regne subterrani i nou mesos a la terra.
Per això, la terra dorm els mesos que dura l’hivern i es desperta amb el retorn de Persèfone que porta el bon temps.
Llegendes i mites de les flors. Edicions Elfos
Entrades
7 comentaris:
Que bonic, no ho havia llegit, si més no, no ho recordo! Gràcies, una més al sac!
Entre el teu "post", Caludi Claudià, Bernini i Ovidi... A la fi estimarem tots la terra!
És el meu mite predilecte, el de Prosèrpina. És la meva escultura preferida, "El rapde de Prosèrpina" de Bernini. És un dels llibres llatins més bells, "El Mite de Prosèrpina" de Claudi Claudià.
I el teu post m'ho recorda!
Llegint el teu post he tornat a l'institut, quan vaig triar llatí i grec per no haver de fer res relacionat amb les mates. Va ser un gran encert, però ja no recordava aquestes històries...
Sempre les narracions ens han ajudat a explicar-nos el món. El que no sabia és que a la rosella li diuen quiquiriquic.
Ai aquests déus! Com els hi agradava liar la troca! ;-)
Sempre és un plaer visitar el teu blog Núria.
Et deixo un petonot molt i molt gran!
Publica un comentari a l'entrada