Les garoines, aquests equinoderms que són motiu de pintures mesurades, dibuixen la seva silueta, sota les aigües transparents del nostre mar, a les minves de gener i el febrer.
Com cavallers armats, exerceixen un joc de moviments alterns amb punxes que s'alcen com esperons, de gradients tons violats i atzabeja.
La gelor de l’aigua no és aturador per a la captura, mesurada, d’aquests fruits deliciosos.
Les garoines, foc rogent entre les brases, ens deliten la vista amb un contrast de tons ardents que oscil·len entre el taronja vermellós al roig més agosarat i potent.
Assaborir-les i traspassar els límits de les sensacions és tot una mateixa cosa. Olor i sabor intensos, ens insinuen un glop tendre de mar que ens amara la boca.
Endevinar-les dins els tornassols de l’aigua, observar-les obertes indecentment al sol, paladejar-les amb els ulls clucs , amb pa, ametlles i una copa de vi, són plaers terrenals inoblidables.
Entrades
5 comentaris:
Crec que hauré de pujar a l'Empordà a gaudir-les amb una bona garnatxa blanca xD
M'agrada el teu escrit Núria.
Les frases justes, imatges poètiques, un lèxic ric...
Et felicito,
LLUIS PARRAMONT ABELLI
Eriçons de mar. Conegudes agulles que, més que estarrufar la pell, et perforen amb les seves agulles, també se'ls coneix com a dòlars de mar.
Confesso que mai vaig provar el seu gust ni sabor. Gairebé em van temptar en un poble medieval francès, enclavat i fortificat entre mar, llacs i llacunes a la comarca de La Camargue, Aigües Mortes, tanta salinització com el Mar Mort, d'aquí el seu nom.
Diuen que, aquest fruit vermell com un capvespre, viu, com la flama que aviva el foc de la llar, el seu millor sabor i delit es produeix a meitat de Gener.
Com un rajolí de mar en la teva boca
deixo la insinuació tendra del meu suc
endevinar-les com a onatge marí en la teva boca
brillant la seva aigua en mil centelleigs
indecent a la llum del sol
sense por a la pluja del teu mar.
M'hauré de decidir a provar-les!!!
Ui, ui... em posaré vermella com les garoines!
Publica un comentari a l'entrada