dimarts, 3 de novembre del 2009

Els prerafaelites

El tema de la son i el somni són molt presents a la pintura anglesa de la segona meitat del segle XIX. El son es pot entendre com a extensió de la mort, de la inconsciència o de la reflexió introspectiva que ens transporta lluny del temps i de l’espai.

Amb aquest tipus de pintura s’identifiquen els Prerafaelites, el corrent pictòric nascut a l’Anglaterra d’aquells anys.

Una pintura que s’inspira en la literatura i per a la literatura, plena de sensacions estètiques, on la natura té un protagonisme especial – cal conèixer la natura per saber-la expressar- i la delicadesa de les formes i la intensitat dels colors transporten cap al detallisme i una puresa de línies que es transformaria i extrapolaria posteriorment en l’art nouveau.


Una pintura, amb la qual volen transcendir al pla mític dels sentiments més purs, més essencials, que sorgeixen de l’ànima i que no són adulterats per la fredor d’una societat industrialitzada.

A Catalunya, els Prerafaelites van influir en el Modernisme, especialment en Alexandre de Riquer, considerat l’artista més polifacètic del modernisme català i a qui pertanyen aquestes dues pintures que podem contemplar tot seguit.












5 comentaris:

Núr ha dit...

Les dues últimes són precioses! M'ha agradat molt la de l'esquerra, la groguenca! :)

En general, tinc debilitat per la pintura realista. Els abstractes em costen... Així que, encantadíssima amb aquest article!

Són tan relaxants de veure...

merike ha dit...

Boniques imatges, m'agrada el modernisme, és particularment gran a l'arquitectura a Hèlsinki. Salutacions! FINLAND: Helsinki architecture, mainly Jugend (Art Nouveau) album | Merike | Fotki.com

Striper ha dit...

Molt bones m'han agrdat totes.

Josep Lluís ha dit...

Excel•lent forma de pintar a l’aire lliure i treballar, directament del natural.

Vaig veure, casualment, una exposició de pintors prerafaelites que la fundació la caixa va fer a Madrid , ara fa ja quatre o cinc anys, em va agradar molt.

La música que ens proposes, com acompanyament, és deliciosa.

Francesc Mompó ha dit...

Un article tan delicat com ple de bon gust.
Salut i Terra