Del desconcert a l'acudit

Avui havia decidit que parlaria de l'educació, que faria referència a l'informe de "L'Estat de l'Educació a Catalunya. 2006-2007". Havia escrit un llistat de les causes que penso que influeixen en "el diferencial d'èxit" (terme genialment aportat per Salvador Cardús en el programa Àgora d'aquest dilluns) de l'alumnat del nostre país. Però sincerament, alguns comentaris del debat me n'han fet perdre les ganes.
Per acabar d'arrodonir el vespre, apareix un anunci de Repsol i, sorpresa!, resulta que la persona que "recita" l'anunci és, ni més, ni menys, que Josep M Flotats. Sí, el magnífic actor de teatre, el Cyrano i l'Stalin dels nostres teatres. I em pregunto: per què? Encara no m'he refet de la sorpresa. O sigui que... davant del meu doble desconcert... decideixo que avui no escriuré res de profit i recorro a un acudit antic que ja deveu conèixer:

Déu i els espanyols

Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperessin, els va concedir dues virtuts.

Així :
Els suïssos, els va fer ordenats i complidors de la llei.
Els anglesos, persistents i estudiosos.
Els japonesos, treballadors i pacients.
Els italians, alegres i romàntics.
Es francesos, cultes i refinats.

Quan va arribar el torn dels espanyols, es girà cap a l'àngel que prenia nota i li digué :

" Els espanyols seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular."

Quan va acabar de definir la creació, l'àngel li digué a Déu :

"Senyor, a tots els pobles els has donat dues virtuts i als espanyols, tres. Això farà que prevalguin sobre els altres."

I Déu respongué:

"Doncs tens raó, ... Bé, com que les virtuts divines no es poden treure, farem que cada espanyol només en pugui tenir dues."

Es per això, que hi ha tres tipus d'espanyols:
1 - Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
2 - Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
3 - Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.

Paraula de Déu !

Explica aquest acudit a 10 persones immediatament, o no tornaràs a menjar mai més botifarra amb mongetes, ni a beure Aromes de Montserrat. La tomata es tornarà agra abans que la suquis i no se't lligarà l'all i oli.

A l'estiu, llegir és un plaer

Som en ple estiu i molts començarem o hem començat les vacances.

És durant les vacances que volem fer tot aquell munt de coses que l’època laboral no ens permet o si més no ens limita: llevar-se quan ve de gust, tard o aviat, però perquè s’ha decidit, no perquè el despertador obliga; esmorzar tranquil·lament, abans o després d’una passejada per un bosc o arran d’aigua; fer migdiada –a qui li agradi-; visitar museus, anar a festes majors, ... Però també és quan podem gaudir d’una estona per a la lectura, plàcidament, a la fresca, sense pressa i assaborint les paraules, immergint-se en els personatges, en les situacions. Llegir a la fresca, en silenci, és un plaer. A veure què us semblen les meves recomanacions:

Aigua de mar, de Josep Pla

Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

Invasió subtil i altres contes, Pere Calders

L’oreig entre les canyes, de Josep Carner

Quatre contes d’exili, d’Anna Murià

Pa negre, d’Emili Teixidor

Digues que m’estimes, encara que sigui mentida, de Montserrat Roig

Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol

Testament a Praga, de Teresa Pàmies

L’amic retrobat, de Frederic Ulhman

Tractat d’elocució, de Salvador Oliva

El desconcert de l’educació, de Salvador Cardús

Ravensbrück, l’infern de les dones, de Montse Armengou