Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embarbusaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embarbusaments. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de març del 2008

Embarbussaments entramuntanats

A l'Empordà fa tanta tramuntana que ni internet funciona. Com que el risc de desconnexió i de quedar-me sense escriure és alt... he optat per embarbussar-vos, ben embarbussats amb embarbussaments atramuntanats.

El dilluns pels seus difunts la vella no fila,

el dimarts pels seus pecats, la vella no fila,

el dimecres pels seus deixebles, la vella no fila,

el dijous perquè té els dits nous, la vella no fila,

el divendres perquè té els dits tendres, la vella no fila;

el dissabte pel seu recapte, la vella no fila;

el diumenge filaria si en fos dia.


El cel està enrajolat. Qui el desenrajolarà?
El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà.


En cap cap cap el que cap en aquest cap.

En Pinxo va dir a en Panxo: — Panxo vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: — Pinxo, punxa'm, però a la panxa, no.


En un got no hi pot mai haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut.


Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me mi, mo, mu, jo moriré.


Mà morta, mà morta, pica a la porta.

Pata, peta, pita, pota i pilota.

Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta?




Que s'enyora la senyora? No senyora, la senyora no s'enyora.

Què enganxa més que un ganxo? Dos ganxos.



Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.

Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son.