El dilluns pels seus difunts la vella no fila,
el dimarts pels seus pecats, la vella no fila,
el dimecres pels seus deixebles, la vella no fila,
el dijous perquè té els dits nous, la vella no fila,
el divendres perquè té els dits tendres, la vella no fila;
el dissabte pel seu recapte, la vella no fila;
el diumenge filaria si en fos dia.
El cel està enrajolat. Qui el desenrajolarà?
El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà.
En cap cap cap el que cap en aquest cap.
En Pinxo va dir a en Panxo: — Panxo vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: — Pinxo, punxa'm, però a la panxa, no.
En un got no hi pot mai haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut.
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me mi, mo, mu, jo moriré.
Mà morta, mà morta, pica a la porta.
Pata, peta, pita, pota i pilota.
Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta?
Que s'enyora la senyora? No senyora, la senyora no s'enyora.
Què enganxa més que un ganxo? Dos ganxos.
Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son.
Entrades
13 comentaris:
Ostres, m'ha fet molta gràcia llegir això del "pata, peta, pita, pota, pilota". Ho deia la meva àvia i no li he sentit a dir a ningú més.
La meva àvia era tarragonina, per cert.
Una lectura matutina molt engrescadora, per cpmençar el dia. Bon Dia.
M'agraden aquestes coses que escrius quan bufa la tramuntana i... quan no!
Carai, quins reculls que fas. Fa molta gràcia llegir totes aquestes dites i jocs de paraules, que en alguns casos tenia oblidats.
M'he sentit transportada a uns anys on totes aquestes paraules eren molt més quotidianes i formaven part dels jocs i de les bromes. M'ha encantat llegir-los
Núria, gràcies. A mi m'has fet pensar quan era petita i sortia al carrer a l'estiu a parar la fresca, hi havia l'àvia dels veins que sempre ens esplicava coses i entre d'altres embarbussaments.
Ahir dijous després de dinar, vaig haver de marxar-me de Tolosa per passar pel Roselló, retorn al vespre, i et puc dir que allí també la tramuntana bofava més fort que fort...
Bé, ens fa gaudir dels teus refranys, almenys!!!! Gràcies! ;))
i ara qui em deslliga a mi..
a mi m'agrada el que va dir Dali, el de la escarxofa !!
petonets
ui quin mareig...jejeje
Mestres hauríem de ser, coi... Estic de vent i de desconnexió fins al capdamunt!!!! Petons, preciosa!
Mà morta, mà morta, pica a la porta.
Quins records!!!!!!!
molt be meu ajudat a fer els deures
Publica un comentari a l'entrada