Internacionalització de les empreses catalanes

La internacionalització de les nostres empreses és imprescindible per mantenir el creixement econòmic del nostre país. Per a això, hi ha uns eixos bàsics que cal potenciar:

El coneixement de la llengua anglesa, llengua de comunicació internacional bàsica per poder sortir a l’exterior a invertir, comprar i vendre.

L’increment de la inversió en R + D, una inversió, en aquests moments, molt inferior a la dels països més desenvolupats de la Unió Europea.

La millora substancial de les infraestructures: com la potenciació de l’eix ferroviari de la costa mediterrània, la millora d’accessos als ports, especialment al de Barcelona, l’ampliació de l’aeroport amb vols intercontinentals,...

La formació bàsica per a tothom, al marge de modificacions supeditades als canvis polítics, i impuls de la formació professionalitzadora i de la formació contínua de les persones treballadores.

Sense la millora de tots aquests eixos, serà molt difícil mantenir la competitivitat en el comerç exterior. I no oblidem la dita que res és manté, o progressa o retrocedeix.

Cornuts i pagar el beure

M’imagino que ho vaig entendre malament; però em va semblar, que, ahir, a La nit al dia, el Sr. Joan Puigcercós, conseller de Governació, deia que:

Si els espanyols no volen invertir a Espanya, és a dir, si no ens volen retornar la part dels impostos que els hem pagat i que ens corresponen justament, si no volen millorar les infraestructures i les noves tecnologies de Catalunya,... els catalans i les catalanes –les catalanes i els catalans-, mirem-nos-ho com vulguem, perdre’m competitivitat i si no hi trobem una solució, perdrem el tren (i mira que és difícil amb els retards que acumula, quan no descarrila...). A aquesta reflexió, el Sr. Puigcercós hi trobava una solució fàcil: que els diners els posin les empreses, que les millores es facin amb inversió privada. O sigui: cornuts i pagar el beure. Mentre els nostres diners són l’estiueig d’Espanya, empreses o treballadors de Catalunya haurem de fer hores extres per modernitzar les infraestructures d’aquest nostre país. Haurem de convertir-nos en més esclaus per no perdre el tren del progrés que ens permetrà sobreviure, mentre altres viuen en l’abundància.