dijous, 29 de març de 2007

Conviure en l'anonimat



Periòdicament es publiquen en mitjans escrits, reflexions, estudis,... que parlen d'avantatges i desavantatges de la immigració. Si analitzem els temes que es repeteixen a la premsa diària, la immigració n'és un. No podem obviar que aquest increment de persones nouvingudes ens amoïna.

I parlem, i escrivim, com si aquesta fos una de les claus que ens hagués d'obrir el pas a una fórmula màgica, que no coneixem, per intentar comprendre un "problema" que ens angoixa i preocupa.

Si visquéssim amb naturalitat i permetéssim en aquestes persones acabades d'arribar al nostre país tinguessin dret a l'anonimat i uns i altres ens respectéssim, la convivència entre tots plegats seria més fàcil.

Us imagineu, ni que sigui uns segons, que un dia passeu per un dels carrers més cèntrics de la vostra ciutat o poble, i mentre passeu, els ulls de les altres persones us segueixen, us ressegueixen i quasi us despullen?

Us imagineu, que a més, no entenguéssiu res del que diuen quan passeu pel seu costat?

I per acabar-ho de dibuixar, hi hagués algunes persones que en passar vosaltres, canviessin l'expressió de la cara, se us adrecessin en una altra llengua, que tampoc enteneu i us tractessin com si fóssiu babaus o sospitosos?

No teniu la sensació que això és justament el que fem massa sovint nosaltres?

L'anonimat. El dret a l'anonimat i el respecte amb totes les seves lletres i variants, són dues de les claus principals per a una convivència harmoniosa.