diumenge, 25 de març de 2007

Lluís LLach, a Verges


Geografia, Un núvol blanc, Tinc un clavell per a tu, Vida, País petit, i l'excel·lent Ítaca... són algunes de les cançons que Lluís Llach va cantar en els concerts d'aquest cap de setmana passat a Verges. La veu melòdica, potent i suau alhora es va combinar amb la música que es desprenia tendrament dels instruments que eren damunt l'escenari. Instruments i músics en un núvol seràfic, semblaven ser tot ú, en un quadre on no desentonava cap element.
"Així... et deixo, que ara em deixis... jo tinc per tu, un niu en el meu arbre i un núvol blanc penjat en una branca... " és un petit fragment d'Un núvol blanc, cançó que va fer endinsar el públic en una mar de sentiments que va esclatar en un brogit d'aplaudiments.

Anècdotes de l'època d'escola, en què els músics de Verges, se sentien assajar a tothora dins les cases, en què els avis gaudien indicant els estrangers el camí "més correcte" per arribar al destí que "demanaven" en francès o anglès; època en què s'anava a escola amb bossa de cuiro, fes o no tramuntana.

A voltes, sàtira i crítiques, potser massa tènues, adreçades a una classe política que ha decebut la ciutadania i que no ha sabut ser valenta.

Verges 2007, concert de comiat, un gran record bleda, que ens acompanyarà en la nostra vida.