Un atzucac es defineix com a carreró sense sortida.
I és en aquest espai on es troba la política nacionalista catalana.
El panorama polític actual no em convenç, ni crec que convenci a massa persones, ni se'm fa creïble. Dreta i Esquerres, es confonen i el que els diferencia no deixa de ser una línia tan fina que es converteix en imperceptible. El nacionalisme català ha perdut representació política i el nacionalisme espanyol surt a tothora al carrer.
I em pregunto... quina opció queda? En una dècada en què la societat és corresponsable de la comunicació activa com s'ha demostrat amb les diferents campanyes de missatges a mòbils; en una dècada de bonança econòmica i de poc atur, en què la compra per impuls i caprici pot arribar a calmar els instints de protesta i pot conduir a l'aburgesament d'idees i d'ideals...
Què hem de fer? Què serem capaços de fer per aquesta nostra pàtria que tant evocava Espriu en els seus versos?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada