Lluís Maria,
Has mort i ens has deixat amb un pam de nas. Servirà la teva mort per quelcom més que per omplir pàgines de diaris i de blocs ? Al fossar, ens has fet reaccionar i hem cridat a favor de la independència i de la llibertat de la nostra terra. Amb tot, i ara què ? Voluntat i prou ?
Hi haurà alguna acció unànime que segueixi a la teva mort ? No et calen gestos com les flors. El millor tribut són els fets. I, em pregunto, on som com a poble? On ens amaguem tots plegats? En què ens excusem?
No ens hauria d’avergonyir que hagis sacrificat la vida per fer-nos reaccionar? I que recollim la mort com un acte heroic amb data de caducitat ?
Cal que reflexionem si volem que la nostra terra sigui lliure de veritat i què estem disposats a fer per aconseguir-ho. Si la resposta és res o anar a alguna manifestació de tant en tant i prou, estem ben fomuts tots plegats.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada