El llenguatge de les flors.

Des de ben antic, les flors, a part de la bellesa estètica que les sol caracteritzar, han estat una via “discreta” per transmetre sentiments. Les flors tenen un llenguatge propi, que ja esdevingut tradició que es transmet de generacions en generacions.

El llenguatge popular associat a les flors és tan ampli que permet enviar múltiples missatges, tot i que generalment un regal de flors és símbol d’agraïment o de reconeixement.

Tots sabem que la rosa vermella o roja és sinònim d’amor o de passió. Però és menys conegut que la blanca és símbol de puresa i la groga d’odi o rancúnia. Que la margarita blanca simbolitza la innocència i la gardènia, alegria.
D’altra banda, també transmeten missatges diferents si són flors obertes o encara són tancades.

Aquesta tradició, de procedència oriental, que va aconseguir la màxima expressió en època del romanticisme amb símbols com la del clavell blanc que significava que “no hi ha ningú que pugui estimar-te més ardentment que jo” s’ha anat perdent i només en queden alguns missatges per a moments molt importants de la nostra vida: la rosa vermella per manifestar la nostra estima a una persona, la blanca per a naixements, la tarongina per a algunes núvies,...

Heus aquí alguns dels significats oblidats que tenen les flors:

Camèlia blanca, bellesa perfecta; camèlia vermella, reconeixement; dàlia morada, tingues pietat de mi; dàlia rosada, delicadesa; dàlia vermella, els teu ulls m’abrasen; gerani, capritx; ginesta, desesperança; hortènsia, ets d’una gran fredor; iris blau, confiança; lliri blanc, innocència; margarida gran groga, m’estimes?; marialluïsa, amistat eterna; mimosa, sensibilitat; murtra, amor,...