divendres, 30 de març de 2007

Carta a Pompeu Fabra


CARTA A POMPEU FABRA

I és que el país se'ns ha fos a les mans
i anem de capelleta a capelleta:
hi ha incompetents amb càrrecs
importants,
competents marginats a la cuneta,
i tot per ser o no ser d'algun par
tit
o per no llepar el cul que ha estat prescrit.

Perdoneu el llenguatge, Mestre Fabra
(vós hi paràveu compte, segons sé),

però parlant d'un tema tan macabre
renegaria com un carreter.
Vós també us permetríeu la
llicència
davant d'aquesta trista experiència.

La temàtica del fragment de Carta a Pompeu Fabra, escrit per Salvador Oliva i publicat el 1983 té encara, dissortadament, vigència. Amb ironia, uns versos amb mètrica perfecta ens recorden la incompetència de la "classe" política que tant està de moda aquests dies.


Potser haurien de canviar d'afició i aprendre a crear mandales.

dijous, 29 de març de 2007

Conviure en l'anonimat



Periòdicament es publiquen en mitjans escrits, reflexions, estudis,... que parlen d'avantatges i desavantatges de la immigració. Si analitzem els temes que es repeteixen a la premsa diària, la immigració n'és un. No podem obviar que aquest increment de persones nouvingudes ens amoïna.

I parlem, i escrivim, com si aquesta fos una de les claus que ens hagués d'obrir el pas a una fórmula màgica, que no coneixem, per intentar comprendre un "problema" que ens angoixa i preocupa.

Si visquéssim amb naturalitat i permetéssim en aquestes persones acabades d'arribar al nostre país tinguessin dret a l'anonimat i uns i altres ens respectéssim, la convivència entre tots plegats seria més fàcil.

Us imagineu, ni que sigui uns segons, que un dia passeu per un dels carrers més cèntrics de la vostra ciutat o poble, i mentre passeu, els ulls de les altres persones us segueixen, us ressegueixen i quasi us despullen?

Us imagineu, que a més, no entenguéssiu res del que diuen quan passeu pel seu costat?

I per acabar-ho de dibuixar, hi hagués algunes persones que en passar vosaltres, canviessin l'expressió de la cara, se us adrecessin en una altra llengua, que tampoc enteneu i us tractessin com si fóssiu babaus o sospitosos?

No teniu la sensació que això és justament el que fem massa sovint nosaltres?

L'anonimat. El dret a l'anonimat i el respecte amb totes les seves lletres i variants, són dues de les claus principals per a una convivència harmoniosa.

dilluns, 26 de març de 2007

Educació i participació socials



Estem d'acord que l'educació és quelcom més que allò que s'aprèn a l'escola.

El poble i la ciutat són els agents que incideixen més directament en l'educació de la persona. Si anem més enllà i considerem que l'educació es desenvolupa al llarg i ample de tota la vida, ens adonem que la ciutat és clau en totes les etapes que conformen la socialització de l'individu. Aquest, alhora, és i esdevé l'element més important en la transformació de la societat.

La participació de la ciutadania en les decisions socials es concep com a indispensable. Si les administracions poden afavorir la disposició de mitjans, la veritable transformació participativa no es durà a terme sense els individus.

Per això es fa imprescindible la potenciació de la consciència col·lectiva ciutadana, en totes les seves variants, associacions de pares i mares, veïns de barris, treballadors de sectors,..., cal, doncs,crear xarxa.

Ensems, cal dotar les persones de les eines educatives necessàries, potenciar la formació al llarg de la vida, el "life long learning".

diumenge, 25 de març de 2007

Lluís LLach, a Verges


Geografia, Un núvol blanc, Tinc un clavell per a tu, Vida, País petit, i l'excel·lent Ítaca... són algunes de les cançons que Lluís Llach va cantar en els concerts d'aquest cap de setmana passat a Verges. La veu melòdica, potent i suau alhora es va combinar amb la música que es desprenia tendrament dels instruments que eren damunt l'escenari. Instruments i músics en un núvol seràfic, semblaven ser tot ú, en un quadre on no desentonava cap element.
"Així... et deixo, que ara em deixis... jo tinc per tu, un niu en el meu arbre i un núvol blanc penjat en una branca... " és un petit fragment d'Un núvol blanc, cançó que va fer endinsar el públic en una mar de sentiments que va esclatar en un brogit d'aplaudiments.

Anècdotes de l'època d'escola, en què els músics de Verges, se sentien assajar a tothora dins les cases, en què els avis gaudien indicant els estrangers el camí "més correcte" per arribar al destí que "demanaven" en francès o anglès; època en què s'anava a escola amb bossa de cuiro, fes o no tramuntana.

A voltes, sàtira i crítiques, potser massa tènues, adreçades a una classe política que ha decebut la ciutadania i que no ha sabut ser valenta.

Verges 2007, concert de comiat, un gran record bleda, que ens acompanyarà en la nostra vida.

divendres, 16 de març de 2007

El segle XXI, una cursa tecnològica sorprenent


El segle XXI es caracteritza per ser el segle de les noves tecnologies, dels avenços tecnològics que ens mantenen caducats en coneixements cada dia. Quan hem descobert un aparell o un sistema o un programa informàtic, podem estar ben segurs que ja no és el darrer, que n'hi ha d'altres en fase de prova molt més moderns i enginyosos. Això ens crea la sensació que no atrapem el dia a dia, que vivim en un món molt modern, quasi futurista, però que som espectadors encuriosits i usuaris dotats de coneixements obsolets.

I aquesta sensació de caducitat permanent, s'estén també a tots els àmbits d'actuació i de treball. Només els més joves, els fills de l'era tecnològica, aconsegueixen sobrepassar aquesta sensació i es mostren encuriosits i cercadors de la novetat del dia. Alhora que són espectadors sorpresos de la "carrincloneria" de moltes persones adultes que encara no han utilitzat mai un ordinador o que tot just comencen a jugar amb les tecles d'un telèfon mòbil que se'ls farà vell sense haver-lo acabat de descobrir.

dilluns, 12 de març de 2007

Llengua catalana engripada


Diuen que la llengua catalana està passant per un bon moment,...

El bon moment el deuen estar passant els que diuen que la llengua catalana té salut!

Amb una hora més de castellà a l'escola, amb la literatura catalana esborrada dels batxillerats ja que no surt a la selectivitat i amb una passejada pels parcs on juguen els infants... ens adonarem que la salut és d'altres llengües, però no pas de la nostra.

Intentem, doncs, tots plegats, no que no arribi a tenir una pulmonia.

diumenge, 11 de març de 2007

I ara... què podem fer?




Un atzucac es defineix com a carreró sense sortida.

I és en aquest espai on es troba la política nacionalista catalana.

El panorama polític actual no em convenç, ni crec que convenci a massa persones, ni se'm fa creïble. Dreta i Esquerres, es confonen i el que els diferencia no deixa de ser una línia tan fina que es converteix en imperceptible. El nacionalisme català ha perdut representació política i el nacionalisme espanyol surt a tothora al carrer.



I em pregunto... quina opció queda? En una dècada en què la societat és corresponsable de la comunicació activa com s'ha demostrat amb les diferents campanyes de missatges a mòbils; en una dècada de bonança econòmica i de poc atur, en què la compra per impuls i caprici pot arribar a calmar els instints de protesta i pot conduir a l'aburgesament d'idees i d'ideals...

Què hem de fer? Què serem capaços de fer per aquesta nostra pàtria que tant evocava Espriu en els seus versos?