diumenge, 19 d’agost de 2007

Vora mar


Deixa que el temps, pacient, senyoregi

la sorprenent i brusca regolfada

que ara t’enterboleix

i en mestregi, prudent, la secreta armonía.


Tot, fet i fet, és vida enriquidora,

l’única que et pertany i que no pots

fer malbé repetint fins a eixordar-te

la lletania absurda dels records.


Que el mar i el vent t’ensenyin la cadència

del seu vaivé i, a poc a poc, et tornin

a encendre als ulls el flamejar dels somnis.


Amb aquest bonic poema de Miquel Martí i Pol m’acomiado de vosaltres fins el dia 1 de setembre. Gràcies pel temps que us he pres fins ara.


divendres, 17 d’agost de 2007

Carta a Lluís M Xirinacs



Lluís Maria,

Has mort i ens has deixat amb un pam de nas. Servirà la teva mort per quelcom més que per omplir pàgines de diaris i de blocs ? Al fossar, ens has fet reaccionar i hem cridat a favor de la independència i de la llibertat de la nostra terra. Amb tot, i ara què ? Voluntat i prou ?

Hi haurà alguna acció unànime que segueixi a la teva mort ? No et calen gestos com les flors. El millor tribut són els fets. I, em pregunto, on som com a poble? On ens amaguem tots plegats? En què ens excusem?

No ens hauria d’avergonyir que hagis sacrificat la vida per fer-nos reaccionar? I que recollim la mort com un acte heroic amb data de caducitat ?

Cal que reflexionem si volem que la nostra terra sigui lliure de veritat i què estem disposats a fer per aconseguir-ho. Si la resposta és res o anar a alguna manifestació de tant en tant i prou, estem ben fomuts tots plegats.

La importància de les comes i de l’ordre de les paraules



Posar una coma o no posar-la; posar una coma abans o després d’una paraula o d’un paràgraf poden fer canviar el sentit del text i que el que estem dient o volem dir no coincideixin. I sinó feu la prova i llegiu el paràgraf entre cometes i que no té cap coma. Un cop llegit, intenteu posar-hi comes i fixeu-vos en quants llocs seria possible de posar-les i el sentit que tindria el text a cada moviment de la coma...

“El lloro verd que em va regalar un amic xerraire que sempre menja pipes rabiüt..:”

Qui és rabiüt?

Qui menja les pipes?,...

I ara proveu-ho canviant l’ordre de les paraules i de les comes...

dijous, 16 d’agost de 2007

Elvis Presley

Avui fa trenta anys que Elvis Presley va morir. No obstant, les seves cançons i la seva música perduren i es mantenen ben vives. Recordem-lo:



dimecres, 15 d’agost de 2007

El llenguatge de les flors.


Des de ben antic, les flors, a part de la bellesa estètica que les sol caracteritzar, han estat una via “discreta” per transmetre sentiments. Les flors tenen un llenguatge propi, que ja esdevingut tradició que es transmet de generacions en generacions.

El llenguatge popular associat a les flors és tan ampli que permet enviar múltiples missatges, tot i que generalment un regal de flors és símbol d’agraïment o de reconeixement.

Tots sabem que la rosa vermella o roja és sinònim d’amor o de passió. Però és menys conegut que la blanca és símbol de puresa i la groga d’odi o rancúnia. Que la margarita blanca simbolitza la innocència i la gardènia, alegria.
D’altra banda, també transmeten missatges diferents si són flors obertes o encara són tancades.

Aquesta tradició, de procedència oriental, que va aconseguir la màxima expressió en època del romanticisme amb símbols com la del clavell blanc que significava que “no hi ha ningú que pugui estimar-te més ardentment que jo” s’ha anat perdent i només en queden alguns missatges per a moments molt importants de la nostra vida: la rosa vermella per manifestar la nostra estima a una persona, la blanca per a naixements, la tarongina per a algunes núvies,...

Heus aquí alguns dels significats oblidats que tenen les flors:

Camèlia blanca, bellesa perfecta; camèlia vermella, reconeixement; dàlia morada, tingues pietat de mi; dàlia rosada, delicadesa; dàlia vermella, els teu ulls m’abrasen; gerani, capritx; ginesta, desesperança; hortènsia, ets d’una gran fredor; iris blau, confiança; lliri blanc, innocència; margarida gran groga, m’estimes?; marialluïsa, amistat eterna; mimosa, sensibilitat; murtra, amor,...

diumenge, 12 d’agost de 2007

Ha mort Lluís M Xirinacs: la darrera carta



En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

dissabte, 11 d’agost de 2007

Educació en valors



Quan parlem de la necessitat de l’aprenentatge al llarg de la vida, habitualment ens referim en persones adultes, que en èpoques passades no hauríem pensat que fos necessari continuar estudiant i formar-nos i que actualment concebem la formació com a imprescindible en totes les fases de la nostra vida laboral i postlaboral.

Però en parlar d’aprenentatge al llarg de la vida, no imaginem la primera etapa vital, la de la infantesa, la que senta la primera base de la nostra formació. Una fase en la qual comencem a aprendre a ser, a conviure, a participar, a compartir. Quan iniciem la nostra educació social, ciutadana, quan esdevenim esponja dels valors que ens transmet la família i indirectament tota la societat.

Si la família i la societat transmetéssim els valors adequats, no caldria que haguéssim de forçar l’educació dels nostres joves, en l’època d’estudiants, i que els pressionéssim perquè aprenguin acadèmicament, amb una assignatura, el que no han après per mimetisme del nostre comportament. que és el que haurien fet en la primera fase d’exercir la ciutadania en tots els ordres de la vida.

Si ens cal incorporar, a l’escola, una assignatura d’educació en valors, hem de plantejar-nos, seriosament, si no em dimitit fa temps, o pitjor encara, si no hem fracassat, com a societat educadora.

dijous, 9 d’agost de 2007

Huubs: cercador web de notícies



Què és Huubs? Un Server web gratuït de notícies que segons la web d’aquest ...

... recopila de forma automatitzada titulars de més de 770 fonts d'informació. Hi trobareu notícies en català que tinguin una antiguitat inferior a un mes, agrupades per temàtiques de caràcter general.

Huubs.com també permet cercar qualsevol de les notícies que recopilem dels diferents mitjans i que potser no han aparegut en la portada. Els resultats d'aquestes cerques es poden consultar també a través del protocol de sindicació de continguts RSS, sempre i quan es realitzi per a fins no comercials.

dimarts, 7 d’agost de 2007

Àpat que Salvador Gener preparà en honor de Santiago Rusiñol


Es conta que l'any 1893, Salvador Gener, en un àpat en honor de Santiago Rusiñol, va redactar un menú en català medieval i que es va publicar a “L’Avenç”. Mmmm, quina gana que fa venir!


Aquest menú diu el següent:

AÇO ES LA FARTANERA

Anxoues, raures, apit i oliuetes,

Langoniça de Uich e altres...

Arroç ab peixos, cipies, pops, petrines

E tomaquet e ayls e taylerines,

Caragols cuyts a la peterreylada

E muscles o auceyls qui açó no agrade.

Lom de porch e salcitges ab fesols

Per fer un sostre mort als caragols.

Ametles, figues seques, pets de monja,

Formatges, pances, nous e alcuna taronja.

Vin negre daiceyl fort, del Priorat,

E vin francés ab quis agafe el gat.

Café amb rom e tabachs, e bon profit,

E Deus sia lohat e benehit.

AMEN.

dilluns, 6 d’agost de 2007

A morning in Cornwall

Morning in Cornwall és una de les boniques i romàntiques peces musicals, de Paradisvogel, de James Last. És màgica i una de les meves preferides des de fa molts anys. El vídeo del Youtube, li fa un bon acompanyament. En un dia com el d’avui, en ple estiu, escoltar-la és un plaer i una delícia.



dissabte, 4 d’agost de 2007

Projecte Internet Catalunya - UOC

Si teniu una mica de temps, és interessant que dediqueu uns minuts a escoltar aquesta conferència. Després d’una presentació genèrica que fa la Rectora de la UOC, Imma Tubella, Manel Castells i la mateixa Rectora, entre altres, ens aporten dades molt documentades de la societat – vista des de diferents àmbits – de Catalunya.



divendres, 3 d’agost de 2007

Oració a la Mare de Déu de l'Empenta



Aquesta poesia, tot i que no és "nova", ens refresca la memòria de les contínues reivindicacions que s'han anat fent a Catalunya. L'humor i la tossuderia ens reforcen.

ORACIÓ A LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA

Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

Si volíem TGV,
esperar quinze anys és massa.
I ara, a més, fot-hi calers
perquè si no pel Prat no passa!

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Sobre Piqué i Maragall
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamàven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà ténen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens exprémen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2005 en farà trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans !



dimecres, 1 d’agost de 2007

De buscant a Wally... a buscant a ERC

No m’entengueu malament, no faig crítica destructiva, però on és ERC? Vam començar “buscant” a Wally. Hi ha qui ha continuat “buscant a Woody” I ara… haurem de buscar ERC?

Potser és que la pluja ha esdevingut tan fina que ja ni veiem les gotes?

Al cinema, no hi ha ni gotes, ni degoters, I el que és segur que no hi ha són pel·lícules en llengua catalana. Per anar a veure Harry Potter en llengua catalana, cal que em desplaci quaranta quilòmetres per anar, i quaranta més per tornar. I, no siguem pretensiosos, l’he de veure en horari de tarda. A la nit, només la fan en castellà.

Si amb el cinema no es nota cap canvi, tampoc es nota en la majoria dels camps, com per exemple en els productes dels supermercats: pràcticament no hi ha tonyina en llengua catalana, ni sardina, ni vermut, ni olives.

Ni sabó... per aconseguir unes” mans netes”.

Mentre anem “buscant l’ERC” d’anys enrere, quan encara no governava, podem estar ben tranquils, que no hi ha cap perill que ens ofeguem en un mar d’ús i abús de la llengua catalana. Pobre nostra llengua catalana. Aconseguir-ho seria superar un somni.