dimarts, 25 de març de 2008

Disseny de tasses de vàter


Tassa de Florència

Quan en parlen de disseny, de literatura, de poesia,... la nostra ment per al disseny dibuixa productes d’última generació, que alegren la vista i que poden arribar a ser útils, per a la literatura i la poesia imagina paraules plenes de bellesa i poemes romàntics, de paraules dolces.

Tassa d'Anglaterra

Tot i que les imatges que segueixen no són de les que ens imaginaríem quan parlem de disseny, no podem negar que en tenen una bona dosi.

Tassa d'Alemanya

Tot i que pensar en literatura i poesia ens condueix sovint a poemes de Josep Carner, de JV Foix, de Miquel Martí i Pol,... hi ha un altre tipus de poesia, menys idíl·lica, de gran qualitat i de temàtica ben humana. En concordança amb el tema d’avui, us animo a llegir aquest poema:

Tassa de l'Índia

A una latrina que féu l'autor en l'hort de sa Rectoria, F.Vicent Garcia, Rector de Vallfogona,
que comença:

La monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
essent papa Pa
ulo quint.
Adredes obra tan grave
s'edificà prop de un hort
perquè qui paper no port
se puga valer
d'un rave.

(...)

Tassa de Nova York

I si no us ha escandalitzat, accedint en aquesta pàgina, en trobareu força més de semblants en espais com AQUEST.



Tassa del Vaticà

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Algunes ja les havia vist, però no es pot negar que el disseny és bo, i original! I per cert, el poema és boníssim, quin riure!

Striper ha dit...

No hi res a dir sobre gustos pero jo amb algun disseny d'aquets no em trobaria gens tranquil.

El veí de dalt ha dit...

Núria! Hauries d'haver-me enviat una d'aquestes pel meu Museu del Disseny Friqui. Em sembla, que et manllevo la de les monges-urinàries...

valenti ha dit...

Obro el bloc pensant, què hi haurà avui de nou? I, el teu "article del dia" em sorprèn pràcticament sempre.

És imaginació, estudi, tafaneria o creativitat personal?

"Show must go on!"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Ufff el de les xinxetes !!!

em fa cosa fer les necesitats a aquestes obres d'art urinari

salutacions

barb michelen ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sese ha dit...

Em quedo amb la porteria de futbol. És que als nois quan fem pipi ens agrada jugar amb el rajolinet

A reveure

nur ha dit...

Boníssim!

A mi m'ha fet molta gràcia la de Nova York: segur que a més d'un se li passen les ganes de fer pipí :P

Ferran ha dit...

Haha, el poema està molt bé!!

RUSKIS ha dit...

Un tip de riure que m´he fet amb els urinaris aquests, el de les xinxetes només de veurel ja em feia mal el culero hahahahahaha

I els urinaris-monges, crec que el millor, (dona fins i tot per filosofar)hahaha segurament el van treure del Convent de Sant Agustí, aquell dels dos caps en un coixí, no se peró, si heteros o homos "els caps", "qui ha dit mai que el clero no té sexualitat, o natura sexual, si ho neguessin voldria dir que es consideren asexuats com els ángelets i aixó no és possible, veritat?, i com que els ángelets tenen ales, ells tindrien ales, o no? (bé, tot i que alguns es salven, ja hi han alguns ocellots entre ocellots segurament) hahahaha... perquè si l´urinari de les monges sigués d´un Convent de les Clarisses, posem..., potser ens caldria pensar en la (transexualitat clecical), segurament el clero va més lent amb aquestes coses, peró ja ha començat internament la modernitsació i la normalitsació sexual dins del cor mateix de l´espiritualitat en els afers biologics i sexuals... Visca el clero de l´alliberament "encara que sigui de l´alliberament de bufeta"... hahahaha
Salut.

Mikel ha dit...

jasujjuasjasjuasu genial la del vatica!!

Xavi ha dit...

Què maco l'enllaç a l'Institut d'estudis escatològics. Em recorda a un grup de Teatre, que interpretaven cançonns picants, escatològiques,... fa uns anys. S'anomenaven Fullim Fullam. Una de les cançons seves era la "Oda a la merda". Algú se'n recorda de la lletra?