Una llengua auxiliar?

Unu, un; du; dos,... dek, deu; la printempo, la primavera; la somero, l’estiu; vizago, la cara, okuloj, ulls; vianvendisto, el carnisser, kukfaristo, el pastisser; panfaristo, el flequer, lerni, aprendre, klarigi, explicar,...

Què són aquestes paraules que unes s’entenen més que altres, que ens són familiars, però que no acabem de relacionar amb cap llengua coneguda? A quina llengua pertanyen?
Aquestes paraules, són a tall d’exemple, algunes de les que conformen la llengua de l’”esperanto”.

I què és l’esperanto? És una llengua creada pel metge L Zamenhof, el 1887 amb l’esperança que es convertís en llengua universal.

Segons J Bremón Masgrau, vicepresident a mitjans segle XX de la Societat Espero Kataluna, “és una llengua auxiliar que qualsevol persona civilitzada hauria de conèixer a més de la llengua materna, per tal de poder-se comunicar amb els estrangers. Una llengua amb una gramàtica fàcil i deductiva que es pot aprendre en pocs dies. “

La major part del vocabulari de l’esperanto prové del llatí, de l’italià i del francès, de l’alemany i de l’anglès.

Tolstoi deia “Els sacrificis que farà una persona consagrada a l’estudi de l’Esperanto són tan exigus i els avantatges que en pot treure són tan immenses, que ningú es pot negar a fer-ne la prova”.

En canvi, Adolf Hitler, al Mein Kampf parlava de l’esperanto i la considerava una llengua que els jueus podrien fer servir per dominar el món. Per aquesta raó, durant l’holocaust nazi, es van perseguir els esperantistes.

Serà per això, que a la pel·lícula “El gran dictador”, de Charles Chaplin, els cartells, els pòsters i altres parts del decorat estan escrites en esperanto, i no pas en alemany ?