dijous, 4 de setembre de 2008

1 mes i una tornada...



Un trosset de pastís per celebrar 1 què?? No res, un trosset de pastís de formatge per celebrar que després de quasi un mes de silenci, torno al món dels blocs. Ja us enyorava, però el dia a dia que he viscut aquest darrer mes no em regalava temps per dedicar-m’hi.



I que consti que mentalment he redactat petits escrits per al bloc. Per exemple, un en què us volia parlar de la bellesa del País Petit que parla Lluís Llach, el petit Baix Empordà, a l’entorn de Verges.


Us volia explicar la bellesa i l’olor dels camps, la delícia dels cels blaus i alguns dies amb un punt de rosat, la frescor de l’ambient, la tradicionalitat dels costums que encara es conserven. Us volia convidar a llevar-vos molt d’hora i fer la ruta que va des de Verges a la Bisbal, ben d’hora, quan el Ter encara no s’ha acabat de despertar i a Ultramort estan començant a acolorir el cel amb uns immensos globus de colors plens de viatgers encuriosits.



Tot i que quasi ha acabat l’estiu, potser algun cap de setmana us tempta de vagar-hi.


12 comentaris:

roc ha dit...

Quina joia retrobar-te!

Striper ha dit...

Bentornada nosaltres també et trobabem a faltar.

valenti ha dit...

Hola! Estic content de retrobar-te al ciber-espai!

Carme ha dit...

Jo també estic contenta que hagis tornat. I estic ben convençuda de tot això que ens expliques perquè ho he vist, i caminat moltes vegades. És una preciositat el País Petit.

Ferran ha dit...

Jo hi he vagat! He pogut passar 10 dies a l'Empordanet, amb excursions pels "Empordàs" (vam passar per Ultramort, per exemple).

Salut i ben tornada.

Anònim ha dit...

E
El meu país és tan petit
que quan el sol se´n va a dormir...

Un plaer passejar-se pels volts dels camps d´arròs de Pals.
L´Empordanet és una meravella
Gràcies per recordar-ho, vagi bé

Eli ha dit...

Benvinguda!
Que be, mica en mica.. retorna tothom!!!
;-)

XeXu ha dit...

Doncs res, que molt ben tornada, i a veure si ens allargues l'estiu una miqueta.

La Martona ha dit...

Un país petit... i és així, com el descrius tu, que m'agrada a mi, i no em caldria dir res més :)
Bentornada!

Efrem ha dit...

Parla'ns de tot això, sí, deu ser preciós, l'Empordà és el milloor que hi ha, sens dubte! I la cançó de Llach, ah... Quin món en Llach, és tot tan maco amb temps... m'agradaria escolar-lo més, em falten moltíssimes cançons seves.

Explica'ns-ho tot, PERÒ FES-HO DESPRÉS DE DIMARTS, SIUSPLAU, QUE ACABARÉ EXAMENS I PODRÉ LLEGIR-HO SENSE TENIR UN ATAC D'ENVEJA MALSANA!

Salutacions i Benvinguda!!! :D!

Núria ha dit...

Moltíssimes gràcies a tothom pels comentaris. Després de tants de dies... ja em pensava que ningú recordaria el meu bloc.
Un petonàs!!!

Josep Lluís ha dit...

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor...

Catalunya m'enamora, ple de racons des del mar a la muntanya. L'Empordà n'és un d'ells.

Benvinguda a casa Núria.