Entre calor, refresc i poesia... passa el cap de setmana

CALOR

Una fenollassa

que un marge viui

una vinya lassa

de la pols d'estiu.

Vola una oreneta,

dorm un perdiguer

prop la masieta

del pensamenter.

I ta joia altiva,

pollanc sensitiu,

crema tota viva

al damunt del riu.

Josep Carner

TRES NOIES

Passen tres noies, totes de blanc,

sota una pluja de sol batent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent.

Inconegudes ja de llurs mares,

van deleroses qui sap a on;

sembla que estrenin el goig de l'herba

i que refacin el cor del món.

¡Oh nova glòria, ben tost memòria!¡

Ulls que llampeguen i boca ardent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent!

Josep Carner

Les dones del meu poble

de matinet al tros:

adés cullen patates,

adés arrenquen cebes

o aixafen terrossos

o se’n van a fer herba

per als conills o duien

farinetes als cotxos

o segó a la feram,

o apedacen llençols

o passen agulletes

o suquen pa amb vi i sucre

per con tórnon de costura

les xiquetes del meu poble.

Maria Mercè Marçal

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.

Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.

Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva

i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

Maria Mercè Marçal