Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.
Només et tinc a tu. Covardament
t'invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps ha. La lluna és groga
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre
Entrades
16 comentaris:
Me l'he llegit i m'ha agradat, però no m'ha posat la pell de gallina. Saps què em passa amb la poesia? M'encanta escoltar-la, em quedo embadalid -no amb qualsevol cosa, naturalment- Però llegir-la... mmm... no, no em fa sentir el mateix.
Bon cap de setmana, Núria!
Jo, aquesta me la sé gairebé de mèmoria, tota no però un bon tros del començament. No és que m'ho hagi proposat.. és que l'he rellegit molts cops.
Ferran, jo a vegade s me la llegeixo jo mateixa en veu alta. No és el mateix. Té més força.
Realment aquest home es un maestre expresant sentiments.
No hi entenc massa però fa temps que en Martí i Pol em té captivat.
Preciós poema. Aquest no li coneixia i m'ha agradat molt.
Carme m'has donat una idea; segurament així li trobaré la força que, simplement llegint-me'ls, se m'escapa...
Núria, ja ho saps, és el meu ídol particular, llegeixo d'ell tot i mil vegades... Gràcies per ser-hi, un petó!
bon escrit
i bones fotos
salut!!
"La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos."
És difícil comentar els sentiments tal i com, a vegades, els sents per dins. Un poema molt adient per acompanyar aquestes il·lustracions que hi poses.
Una abraçada
Un missatge molt intens que arriba al moll de l'os.
Marti i Pol el mes gran poeta català dels darrers segles.
Encisador.
a mi m'ha agrat molt la segona foto , genial!!
Avui fa 5 anys de la mort del poeta de Roda de Ter MIQUEL MARTÍ POL.
Aquesta poesia ens fa recordar-lo.
Imma
M'encanta llegir-lo, i tornar-hi!!!!!
jo prefereixo la versió cantada per ramón muntaner encara que no sigui del tot Fidel al text
Versió preciosa, és cert! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada