divendres, 12 de desembre de 2008

Parlant de sirenes


Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà a aquell cafè
fa un any; i en el seu paper de Celestina
ens va posar en un temps i un decorat.
El meu got està tan buit
i els teus llavis tan humits...

Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món no haguem canviat,
per aigua, tanta sequera.
Ja veig com dibuixes un somriure compassiu
quan jo pare de parlar
i amb l'excusa que ja no queda tabac
has marxat. Fins demà.
Sé que penses que és el vi
el que em fa parlar així.

Ai! quina pena que no puga creure
que ets una sirena,
perquè sé que les sirenes
se n'anaren, fugiren, nedaren
buscant el món de la humitat suprema.

Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà a aquell cafè...
Quina pena que no puga creure
que ets una sirena…

( Joan Amèric)


11 comentaris:

Carme ha dit...

ui! si aquest post no consta en les meves actualitzacions que tinc a la barra lateral. Ara m'ha vingut de sorpresa. crec que a tothom li deu haver passat igual, ja que no hi ha encara cap comentari.

És molt bonica aquesta lletra que ens proposes.

Striper ha dit...

Bonic poema, mira per on jo pensava que eras una Sirena , potser nomes ets una princesa.

Miquel Casellas ha dit...

Molt bonic i la sirena és una cosa molt màgica.

alcaliudelsmots ha dit...

Bonic poema per a un tema mitològic i encisador. Les dones de vora el mar, sempre he pensat que cal mirar-les bé de mig en avall, perquè totes tenen quelcom de sirena.

mq ha dit...

bon poema
salut!

Josep Lluís ha dit...

I jo com un argonauta més, pensant que puc encallar en els sirenum scopuli…

L'invisible ha dit...

Pista nº 2: Com a mínim hi ha una cosa, per la qual compartim interès i plaer. Una o moltes...

Efrem ha dit...

Que bonic, jo també vull ser poeta!

Natàlia ha dit...

Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)

Núria ha dit...

Anònim... estic ben despistada. No sé pas qui carai deus ser, amic invisible meu! Interès i plaer....mmmm...plaer, plaer... a veure dona'm més pistes. Això comença a engrescar-se.

Joana ha dit...

Bones Festes Núria!
Aissss els invisibles com ataquen!!! jajajaj