dijous, 12 de febrer de 2009

Coneixeu la Fundació Manuel de Pedrolo?


Coneixeu la pàgina web de la Fundació Manuel de Pedrolo? És un web interessant amb informació de l’escriptor, amb fragments o cites com les tres que podeu llegir tot seguit i amb fotografies que no deixen indiferent. Algunes d'aquestes són les premiades en el 1r Concurs de fotografia.



“Allò en que cal esmerçar temps no és pas a demostrar que Catalunya és bilingüe, i fer-nos-el perdre tractant de desmentir-ho, sinó a constatar la catalanitat de Catalunya, que s’expressa en català, i reclama un tracte d’igualtat que convertirà aquestes qüestions en ocioses i aclarirà que el bilingüisme,lluny de ser natural, és estrictament oficial, la cosa sempre més allunyada possible de la naturalitat i que afecta únicament els catalans i els pocs residents de parla castellana que s’han adaptat al país.”
Fragment recollit en el volum “Els elefants són contagiosos”
Llibres a l’abast d’Edicions 62. Primera edició 1974



“Catalunya, lligada i ben lligada per lleis, ordres i manaments escrits o no escrits, però terriblement operants rep, aleshores, per postres, l’allau de forans que, ben innocentment, serveixen els interessos uniformistes i uniformadors d’un Estat que, gràcies a la seva imprecisió, per a no dir res més, els expulsa de la llar. Amb un sol tret es maten dos pardals; s’estalvien unes reformes que beneficiarien el poble i ens atansarien a la consecució d’una vera justícia social i s’enquista un cos estrany en una comunitat que no disposa de res per a assimilar-lo abans que creï problemes.”

Avui, 14 de juliol de 1976




“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot, a començar per les arrels, sense les quals no hi pot haver brancam, sense les quals les primaveres poden succeir-se al llarg dels camps, però ja només seran una alenada sobre un cos mort que es podreix lentament i enverina la saba nodridora.
És una altra manera de corrompre, i, com que som sans, no l’acceptem. Els partits ‘catalanistes’ es divideixen entre els que s’entretenen eternament i els que ja surten desmoralitzats a competir. Son dues maneres de viure desenganyat, doncs: de perdre sempre. Hi ha catalans que no són independentistes, perquè no es volen “deixar aixecar la camisa”, per dir-ho d’una manera gràfica: més s’estimen que els la prenguin. La llibertat no és fer el que vulguis; és no haver de fer allò que volen els altres. La societat ‘premia’ els autors que més bé la representen. S la societat és submisa, com la nostra, enlairarà els escriptors que més bel•licosament defensin aquesta submissió."



Em permeto afegir un quart fragment, ciutadanament humà:

" Això és la ciutat, aquest banc on s'asseu una vella cansada, aquest arbre que es menja una xarxa de fils, aquest pati on remenen els gossos, una plaça on badalla un toll d'aigua, la barraca on dormen els manobres, aquest tumor que ens rebenta i segrega, amb aquest nus que us escanya, un dolor que s'aprima en la pell i en silenci i per sempre t'estima...Res d'essencial no és escrit a les guies ja ho veieu."


6 comentaris:

onatge ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
onatge ha dit...

Hola Núria, sí, conec la Fundació Manuel de Pedrolo, i sóc un enamorat d'ell, de la seva escriptura. Encara recordo el primer llibre que vaig llegir; "Un amor fora ciutat", -que poc temps després el van prohibir-. Després no he parat de llegir-lo, a casa tenim més d'una cinquantena de títols. Llàstima que ara no tinguem Pedrolos, Ovidis, i tants d'altres. També recordo que vaig assistir a l'acte multitudinari que es va fer al camp del barça sota el lema "Quan cal hi som tots". En Pedrolo sempre ha estat i és un referent, un mirall d'honestedat i coherència.

Bé no em vull fer més pesat.

Salut.
onatge

Carme ha dit...

Jo també conec la Fundació i la web i podria dir gairebé el mateix que onatge. Sóc una enamorad a de Pedrolo i també dec haver llegit gairebé cinquantena de llibres d'ell. I rellegit. M'encanta aquest post i les ceves citacions. Gràcies per donar-lo a conèixer.

onatge... que no home que no et fas pesat...

Striper ha dit...

Doncs no la coneixia gracies per donarmela a coneixe vaig a donar una volta per la web.

zel ha dit...

Sí, reina, Manuel de Pedrolo, va ser el meu autor de capçalera durant molts anys, li he llegit tot, em sembla, o gairebé, amb ell em vaig fer políticament com sóc, i protestaire, doncs també...

merci pel record, pocs hi pensen. Un petonàs!

Montse ha dit...

Hola Núria, no conec la Fundació Manuel de Pedrolo, però visitarè la seva pàgina web, i si puc, li dedicaré un programa de ràdio.
El passat programa vaig parlar de Vicent Andrés Estellés, que també és un gran autor i poeta.
Gràcies per la informació.