dissabte, 28 de febrer de 2009

Coneixeu l'ocarina?


L’ocarina és un instrument de vent molt antic. És petit, ovalat i de ceràmica i buit a l’interior. Rarament en podem trobar de fets amb plàstic, fusta, vidre o metall o rarament amb vegetals i fruites. Per fer-lo més atractiu, hi ha ocarines de ceràmica amb pintures de colors molt atractius.




Sembla que l’origen de l’ocarina es remunta a l’Amèrica dels quítxues i aimares. S’utilitza a Bolívia, Perú, el nord de Xile i tota Mesomèrica. A Europa es fa ús d’un instrument de vent semblant que té l’origen en el gemshorn, un instrument fet amb banya.

Tot i que pot tenir entre quatre i tretze forats, el més habitual és que en tingui vuit.
El so varia una mica en funció de la mida dels forats que té l’instrument i no de la seva grandària, que no sol ser més gros que el palmell de la mà.




Aquest instrument es va fer conegut entre la gent jove de tot el món en aparèixer en el joc de consola “The legend of Zelda: Ocarina of Time on el protagonista havia de fer ús d’una ocarina que portava i que li concedia poders.

Si el volem escoltar, sovint el sentirem amb acompanyament de quenes o de flautes de pan. Sol, o amb acompanyament, el so de l’ocarina ens recordarà el vent que ho embolcalla tot i fuig amanyagant les muntanyes.


Escoltem com sona l’ocarina...











i després després amb més marxeta i la flauta de pan...


4 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs si et dic la veritat jo la confonia amb una flauta de pan.

Miquel Casellas ha dit...

Si em sona pel nom, pero per gent d'altres cultures.

Violette ha dit...

Bon dia, Núria!
Doncs jo soc una de les que vaig conèixer la ocarina amb la llegenda de Zelda. I a partir de llavors em va encantar el seu so. M'agrada saber el que expliques i haver-m'ho trobat així, sense buscar-ho. És el que té vaguerejar pel veïnat.
;)

Josep Lluís ha dit...

M’agrada el so de l’ocarina. En tinc dues, la primera comprada a Londres l’any 76 (si que m’ha durat...) La segon la vaig comprar aquest any passat als Estats Units. La tercera, sens dubte, ha de ser catalana.