dimecres, 25 de novembre de 2009

Si els aconseguiu llegir... us esgarrifaran...

Per poder llegir el contingut dels textos, cliqueu damunt la foto i s'obrirà en una altra finestra que us permetrà una lectura fàcil. El contingut us farà estremir.















8 comentaris:

Josep Terrades ha dit...

Cal que entre tots lluitem per evitar injustes desigualtats per raó de gènere.

Durant el franquisme només vull recoradar que la majoria d'edat de la dona era als 25 anys (els homes a 21) i neccessitaba permis patern o marital per viatjar a l'estranger fins l'esmentada edat.

Clar que si eren homes o matrimonis que anaven a veure pelicules x a perpinya (tal com va passar a alguns palafrgellencs) es podien trobar que els hi sortis el guardia civil Sr. Banderas, tal i com va pasar, i els hi atures la Sarfa que sortia de Palamos.

Eren temps molt obscurs que val més que no tornin.

Com a palafrugellenc (de Calella), també vull rcordar a lluitdors per la llibertat nascuts a la vila: Hermoso o Hermosillo Plaja, confederal que fou el primer casat civilment d'Espanya durant la 2na república. Rosa Laviña sortosament encara amb vida i resident a tolosa del llenguadoc, lluitadora anarcosindicalista i defensora dels drets I de i'igualtat de la dona, amiga del maqui Marcelí Masana Bancells, pancho, ambcarrer dedicat a la vla durant el mandat de l' alcalde Reguant. De la seva casa va sortir en Ramon Vila Capdevila, Caracremada, en el seu darrer viatge abans de ser abatut a Castell Nou del Bages., La Rosa fou amiga de la que vs ser primera dona ministre a España durant la 2na republica, la Federica Montseny. L' arxiu particular de la Rosa fou cedit a l' arxiu municipal i la Conxa Saurí us pot informar millor que ningú). I tans i tans vilatans i vilatanes que han esdevingut en veritables lluitadors per a democràcia.
Salut

Striper ha dit...

Per sort eran anys ara ja superats o casi.

Carme Roura ha dit...

sempre ès bó tornar a recordar perque no es repeteixin aquestes bajanades,i per sort aixó ja es un passat per oblidar. Gràcies Nùria per recordar-ho!

Núr ha dit...

buff! Calla, calla, que ja me'ls havien enviat per correu, aquests textos! No m'ha calgut obrir-los perquè els he reconegut de seguida! Si se n'arriben a escriure, de rucades! :S

Francesc Mompó ha dit...

Això de "la mujer sensual" dóna per a molt literàriament. Potser m'hi capbusse per a fer algun conte.
Una abraçada
Salut i Terra

Manel ha dit...

Recordo totes aquestes històries no tan llunyanes en el temps.
Cada dia, a l'entrada i sortida de l'escola, fermes les files, mà recta tocant l'espatlla del company de classe que et donava l'esquena i la veu cridant cara al sol.
Tan infeliços que gaudíem d'aquesta ignorància en la innocent edat.
Anys més tard, molts anys més tard, vaig conèixer l'oncle Paco, a tia Teresa; enllà, a la Toulouse de Llenguadoc, refugi dels perdedors llibertaris.
En aquell carrer estret, un any abans que morís el paquet Paquito, una dona gran, dona amb ulleres de cul de vidre, seguia escrivint el seu idealisme; seguia lluïda de ment escrivint la seva memòria amb la mateixa força que desprenia la seva veu.
Federica va ser una excel•lent oradora.
Viure aquests pamflets, coneixedor d'un altre món després de la muntanya, tot un abisme de llibertat. Esgarrifós.

XeXu ha dit...

Només n'he llegit dos i no he aguantat més. A mi em sembla denigrant tot això, però els mals del nostre món no estan encara curats. A l'APM d'aquesta setmana es veia un tio argentí, no sé ben bé qui és, ex-futbolista, que en una tertúlia es reia d'una comentarista noia davant la perplexitat de tots els altres contertulians i el moderador, que insistia en que l'home aquest estava fent broma, però ell mateix deia que de broma res. Barbotejava que com pot ser que hi hagi dones comentant coses de futbol, que no han nascut per a això, que no tenen el gen necessari per entendre el futbol, que és cosa d'homes. Aquestes són algunes de les perles. Per no dir que la cosa comença mentre la noia parlava i el mal educat l'envia a fregar els plats amb to burlesc. M'ha semblat fortíssim, la veritat. Estem al 2009, no estic equivocat, oi? D'on surt un simi com aquest?

Josep B. ha dit...

Desgraciadament encara n'hi ha gent que considera vàlids aquests arguments, i el que és pitjor, dones que els defensen.