diumenge, 1 de novembre de 2009

Cant de novembre


El vermell dels arbres,

Encès per la posta –dels sols hivernals,

Delita i penetra

Lo mateix que aquells verds primaverals.

Germans, alcem els cors, que tot és bell,

El verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera

Amb els brots i amb les fulles que se’n van;

Gosem el dia sens mirar endarrera,

Sense pensar amb els dies que vindran.

Gosa el moment;

Gosa el moment que et convida,

I correràs alegre a tot combat:

Un dia de vida, és vida;

Gosa el moment que t’ha sigut donat.

No t’entristeixin, doncs, els funerals novembres,

Ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...

De plànyer és el donzell que ajeu sos membres

Ans d’haver-los cansat en el plaer.

Joan Maragall

1895



3 comentaris:

Striper ha dit...

Maragall sempre , tardor o primavera.

Joana ha dit...

Aquesta tardor ens regala més colors perquè dura i dura...

Carme Roura ha dit...

La tardor sempre es bonica tan mateix que melancòlica..... bonic poema.