dilluns, 24 d’agost de 2009

Bacallà amb panses i pinyons



Ingredients: (per a 6 persones)

· 6 talls de llom de bacallà

· Oli d’oliva

· Farina

· Sal

· 200gr de tomata

· 50gr de panses

· 50gr de pinyons

· 1 cabeça d’alls

· 1 got de vi blanc sec

· Llord/ llorer (opcional)

· Julivert

Preparació:

Dues hores abans de fer el cuinat, posarem les panses en remull amb aigua. Passades aquestes dues hores, substituirem l’aigua per vi blanc, de manera que les panses n’agafin el gust.

Pelarem els alls, farem una picada d’all i julivert i la desarem.

En una paella, farem un sofregit d’alls i tomata. Primer hi tirarem els alls i quan aquests s’hagin enrossit hi abocarem la tomata. Hi posarem una mica de sal –poca, perquè el bacallà ja és salat- i una mica de sucre per eliminar l’acidesa de la tomata. Ho servarem.

Agafarem el bacallà i l’assecarem bé amb paper o un drap de cuina. L’enfarinarem per totes dues cares i espolsarem la farina que sigui sobrera. Posarem una paella al foc amb oli d’oliva. Quan sigui calent, hi posarem, amb precaució, els talls de bacallà enfarinat, perquè es daurin i es coguin una mica. Un cop daurats, els posarem en una cassola de terrissa. o de ferro colat. Hi afegirem les panses, els pinyons, la fulla de llorer i ¾ del got de vi blanc. Deixarem que faci una mica de xup-xup, fins que el vi es redueixi a 1/3 i tot seguit afegirem el sofregit de tomata i all per sobre del bacallà. Deixarem que cogui uns 10 minuts. Si cal, hi afegirem fumet o aigua. Un minut abans de treure'l del foc, hi tirarem la picada d’all i julivert (no en excés) i... bon profit!


diumenge, 23 d’agost de 2009

Dóna'm la mà



Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.


Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

dijous, 20 d’agost de 2009

Una recepta antiga... amb humor


RECEPTA PER CURAR DE TOTS ELS MALS, Y PRESERVATIVA DE totas enfermedats, y metodo per viurer alegre, y allargar la vida fins à la mort

Prendràs un grós manát d’arrels de Alegria, dos lliuras de Poch se men dona i dos dotzenas de fullas de Be li vaga i un sou de Bella basca em fa i mitja mayradella de Qui no li agrada que ho dexia; dos colleradas de la celebrada conserva Qui vol viurer de tot se ha de riurer i una porcioneta de Poca vergonya; setze onzas de Bon fetge, (...)

Tot azó ho escalfaràs rient, y ho posaràs en una olla à bullir sota lo capsal del llit, y te ajauràs posanti lo cap, y lo endemà ho trauràs, (...)

Hi mesclaràs capsa de una peseta de la Figa ti fau gardela y (...) ab un brot d’Esperam un poc hi posaràs tres grans de esperit de Vesten a la pifia, ab mitja peseta de Ço que no es cou per tu ques cremia (...)

Després pasejat ab gent de bon humor, menja be i beu millor y tot això en qualsevol hora que gustia (...) D’esta medicina ne pendràs alomenos tres vegadas al dia.

Dr. Cristofol Bona vida i Convenièncias

Costumari català IV


http://www.pbase.com/rotalbar/image/87163208/medium.jpg


divendres, 14 d’agost de 2009

L'ortografia de Woody Allen

A l'escola sempre ens deien que és important fer bona lletra i no fer faltes d'ortografia...
Woody Allen, amb la seriositat que el caracteritza, ens ensenya què pot passar si no fem cas als advertiments del nostre professorat.






I amb aquesta preciosa orquídia us desitjo...


Bon cap de setmana!

dimarts, 11 d’agost de 2009

Un amor per sempre


Ahir, em referia a una peça musical inoblidable, clàssica, d'una força que fa posar la pell de gallina i en la qual Jaume Aragall triomfava com a intèrpret escollit.
Avui, recordo una altra música lligada a una bellesa d'imatges i també plena de sentiments. Una Meryl Streep amb un exterior ferm i un interior fràgil, un Clint Eastwood sensible i apassionat, una Nikon com a element que enllaça somriures i tristeses, l'inici i el final de la pel·lícula, i una història d'amor preciosa i profunda de la qual en podeu veure un bonic vídeo
AQUÍ











Hi ha un fragment commovedor que sintetitza el sentiment de Francesca:
"En quatre dies, em va donar tota una vida, un univers, i va unir les parts separades en mi. No he deixat de pensar en ell, ni un sol moment."


dilluns, 10 d’agost de 2009

Una furtiva lacrima

Dos marcs, dos estils, dues ambientacions ben diferents per a una mateixa peça. Dues belleses contrastades. Una veu coincident per a una mateixa melodia en realitat i ficció i que retrobem en la veu de genis com Rolando Villazon, Luciano Pavarotti, Enrico Carusso, Mario Lanza o Jaume Aragall.






dimarts, 4 d’agost de 2009

Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol

Un senzill, àgil i bonic poema de Miquel Martí i Pol.


Collarets de llum

quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?


-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.


Collarets de llum

quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.


Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.



Rosella perfumada: una ombra xinesa poc catalana




"Au solstice d'été, l'attraction lunaire est telle que les coquelicots, les plus légers, se détachent du sol, s'élévent dans les airs et apparaissent en ombre chinaise devant la lune."

En una perfumeria de Girona, publicitaven el perfum Flowers by Kenzo amb el regal d'un quiquiriquic o rosella amb un petit text en un paper vinculat a la tija. El text és el que heu llegit abans. És bonic i té la mateixa delicadesa que la frase que a la pàgina web de la marca fa referència a la rosella, -flor que s'identifica amb el perfum: "el poder d'una flor fràgil i singular".


Com s'intueix per la capçalera del meu bloc, els quiquiriquics m'agraden molt i, possiblement per aquesta raó, l'anunci em va atraure. Trobava excel·lent el lligam de la flor i el perfum amb la literatura. No obstant, quan vaig repassar el trosset de paper em vaig adonar que el mateix text era imprès -per ordre- en francès, anglès, castellà i italià. Per a Kenzo, la nostra llengua no compta. Llàstima, la composició era bonica.