dimarts, 4 d’agost de 2009

Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol

Un senzill, àgil i bonic poema de Miquel Martí i Pol.


Collarets de llum

quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?


-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.


Collarets de llum

quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.


Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.



5 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara sí que m'acabo de quedar parat. Que això és un poema de Martí i Pol? D'acord que jo sóc un inculte i no sóc lector de poesia, però només coneixia la cançó que també has enllaçat, i li tenia un odi força pronunciat. Ara em sap greu i tot, però mira que són dolents aquests paios! Ho sento.

Carme ha dit...

Jo, avui, estic en un ordinador que no veig cap dls videos que he visitat... o siqui que em quedo amb el poema, i deixo estar la cançó.

Luthien ha dit...

Ei,
de sempre que m'agrada aquest poema.
Doncs a mi si que m'agrada el grup i la versió feta cançó...

fins aviat.

RUSKIS ha dit...

Bonic el poema, i bonica tu!!!
Tinc una cosa a n´el meu blog per tu...

I disculpa Núria, la preocupació causada i la tancada sobtada de porta del meu blog a tu!!!

Als bons amics i amigues els dono una clau de casa, perquè casa meva és casa seva, TU JA TENS LA CLAU!!!

ABRAÇADA I SALUT

Carme Roura ha dit...

M' encanta aquest poema i les imatges també, son teves?? Una abraçada.