dijous, 26 de novembre de 2009

Engrunes i retalls


Llegeixo Engrunes i retalls, escrits de llengua i de cultura catalanes,  de Modest Prats. Un llibre excel·lent que com bé diu el títol recull escrits i reflexions de Modest Prats, professor durant 32 anys del Col·legi Universitari i de la Universitat de Girona, un dels millors professors que vaig tenir, l’únic que em va fer oblidar que havia d’agafar apunts per estudiar després, de tant interessant que era el que explicava i com ho explicava i, sobretot, un estudiós rigorós i enamorat de la llengua catalana i cultura catalanes.

El llibre us he de dir que així de cop, quan el veus, impressiona. Té quasi 700 pàgines, sense sants (dibuixos), ni pàgines en blanc. L’índex ben estructurat ens permet escollir a gust què i de què volem llegir. Hi ha escrits filològics, però també n’hi ha d’altres que són reflexions o anècdotes. En ambdós casos, sempre apareix aquell to, tant propi de Mn. Modest Prats,  que fa somriure amb discreció i, a voltes, esclatar en una rialla.
Us transcric un fragment en què Modest parla d’un moment d’una conversa amb Josep Pla:
El senyor Pla tenia una visió molt peculiar de l’Església. L’encantava parlar del papa, dels bisbes i capellans. Ell veia i valorava uns aspectes de la vida eclesiàstica que no tenien res a veure amb la fe cristiana. Diguem que en tenia una visió purament sociològica.
-          “L’home més important de Girona és el bisbe. Segur, segur. Per què ha deixat el Palua Episcopal? Es pensa que no el mataran igual?”
Immediatament entrava en el camp de les xafarderies de sacristia i dels judicis personals.
-          “Vostè l’aprecia, el senyor bisbe?
-          Sí, senyor, molt.
-          El felicito, s’ha de parlar bé dels superiors.” 
(...)
-          “Com ho veu vostè tot això?
-          Què vol que li digui...
-          Malament. Els qui han de manar no ho fan. Ara mateix, qui ha de manar, a Medinyà?”
Vaig somriure mentre em mirava fixament:
-          “Vostè!” – i em senyalava amb el dit acusadorament.
-          “Pobre de mi. Els capellans tenim prou feina amb la nostra responsabilitat a l’església. No ens corresponen pas aquestes altres feines.
-          Això és una collonada. Jo li parlo de coses concretes i vostè em surt amb estirabots. L’església... què és això?”
Sobtadament canvià de to. Havia aixecat la veu, enrabiat, i de cop, gairebé amorosament, em digué foteta:
-          “El felicito: m’ha contestat el que m’havia de contestar.” (pg. 382)



I finalment, una reflexió seriosa i preocupada de l’article de 1993 Sobre la integració, marginació i multiculturalitat
(...) La societat que estem muntant arracona, cada dia més, grups de gent que no troben en el nostre món formes de vida digna qu els integri, que els identifiqui. Encara ho pensava avui mateix, quan he passat davant del bar i he vist asseguts als escalons de l’entrada aquells sis o set nois. Fa quatre anys eren uns xicots com els altres: anaven a l’escola, venien a catequesi, compartien les festes del poble. Avui, en canvi, els veus desvagats, tancats en la seva colla, fumant, bevent cerveses inacabables o escapant-se dalt de la moto no sé ben bé cap a on. No són d’aquest món nostre, que o els proporciona ni feina, ni raons per a viure com nosaltres vivim.  (...) I adverteixo que estic parlant d’un poble de set-cents habitants, amb una vida social força ben travada. (pg. 469)
Aquests són només dos petits exemples d’un munt de reflexions que podem llegir a Engrunes i retalls.  







dimecres, 25 de novembre de 2009

Si els aconseguiu llegir... us esgarrifaran...

Per poder llegir el contingut dels textos, cliqueu damunt la foto i s'obrirà en una altra finestra que us permetrà una lectura fàcil. El contingut us farà estremir.















divendres, 20 de novembre de 2009

El niu

Conten que el niu és un plat típic de Palafrugell que té l’origen en cuinar amb el que hi havia més a mà, amb el que s’hi podia aportar en el moment que es cuinava: patates, ous, tripes de bacallà, piexopalo (més sec que el bacallà, tot i ser de la mateixa família),..

Inicialment, era un plat típic de la Quaresma i per tant no s’hi podia posar carn.

De mica, en mica, els pescadors van anar enriquint el plat i hi van començar a afegir sèpies i calamars, per donar-li més sabor.

Sembla que més endavant, els surers hi van aportar les salsitxes i l’aviram com per exemple, les guatlles (guatlleres, que en diem en alguns pobles de l’Empordà).

I diuen que és justament d’aquestes aus d’on prové el nom del plat, ja que els cuiners anaven preparant el “niu” on acabaria l’au que portessin els caçadors.

De mica, en mica, el niu es va anar convertint en un plat tradicional, típic en els menjars de colles, de trobades de família, de restaurants...

El niu és un plat molt consistent, que pels aliments que el composen, es converteix en una menja d’hivern, original i deliciosa. Un plat que serviran alguns restaurants de Palafrugell de finals de novembre, a primers de desembre. Mmmm... tempta!




El niu

Amb la ceba preferida

pixopalo i colomins,

una sèpia mitja mida

i salsitxes de porc fins,

amb patates que collim,

i tripes de bacallà,

i aquests ous que ací tenim

que no es poden comparar,

ben cuinat per qui coneix

els secrets dels sofregits,

un plat típic que excel·leix

és el niu. Sí, són servits!

Josep Martí i Clarà. "Bepes"





dimecres, 18 de novembre de 2009

Pugna de raons




El cor té raons que la raó no coneix.

Blaise Pascal
(Clarmont d'Alvèrnia 1623 - París 1662)
Pensées (1670)

divendres, 13 de novembre de 2009

Tinc un somni... lletra en català






Recordeu el grup ABBA? Aquesta tarda, he vist un fragment de l’inici de la pel·lícula Mamma Mia i m’ha impressionat tornar a sentir la cançó I have a dream. Feia anys que no la sentia, és molt dolça. I m’he fixat en la lletra. La lletra, com passa en moltes cançons, té un petit missatge que es va repetint. Dubtosa del meu anglès, al captard, he buscat la lletra per internet i la meva sorpresa ha estat que no l’he sabuda trobar en català.

Potser no he fet la cerca correctament, però hi he estat una bona estona. Així que, he decidit de traduir-la. Tot i que tinc algun dubte, aquí us la deixo, per si us he fet néixer el cuquet de la curiositat.



Tinc un somni


Tinc un somni, una cançó per cantar,

Que m’ajudarà davant qualsevol cosa.

Si veus la màgia en els contes de fades,

Podràs afrontar el futur, encara que fallis.

Crec en els àngels,

Coses bones, en tot el que veig.


Crec en els àngels,

Quan sàpiga que és el millor moment per mi

Creuaré el rierol. Tinc un somni.

Tinc un somni, una fantasia

Que m’ajudarà a afrontar la realitat.

El meu destí fa que valgui la pena

Empènyer en la foscor, encara una altra milla.


Crec en els àngels,

Alguna cosa bona en tot el que veig,

Crec en els àngels,

Quan sàpiga que és el millor moment per mi

Creuaré el rierol. Tinc un somni.

Creuaré el rierol. Tinc un somni.


Tinc un somni, una cançó per cantar
Per ajudar-me a superar qualsevol cosa.

Si veus la màgia en els contes de fades,

Podràs afrontar el futur, encara que fallis.

Crec en els àngels,
Coses bones en tot el que veig.


Crec en els àngels,
Quan sàpiga que és el millor moment per mi

Creuaré el rierol. Tinc un somni.

Creuaré el rierol. Tinc un somni.








dimarts, 10 de novembre de 2009

Ara penso sovint



Ara penso sovint que si les coses

haguessin passat com nosaltres volíem

potser tindríem fúcsies novelles

en un pati molt clar, i un blau profund

de mar obert al fons de la mirada.

Jo tindria la pell més enfosquida

i els capvespres d'hivern et portaria

rams de paraules per guarnir el silenci.



Penso, per joc, en tardes de diumenge

i en balancins de boga que fan lentes

les hores, i en un arbre ran dels vidres.

Tan petit i tan dens, aquell món nostre

que havíem ja prefigurat detura

la caiguda del temps i fins conserva,

com una àmfora antiga, un remotíssim

passat de somnis i de meravelles.








Són tan dòcils a estones les paraules

que se'ns desfan als dits i el vent escampa

d'ací i d'allà les màgiques engrunes.

Ara penso sovint i em dol l'absència

d'aquell món no viscut: la casa blanca

i el pati, i tu, i els llibres, i el silenci.