El gener

El gener,  s’associa, sobretot, amb  l’inici de l’any. No obstant el càlcul del temps actual és d’origen romà. Anteriorment, l’any havia començat el mes de març, coincidint amb la germinació de les llavors, i també el mes de setembre, que és quan comença l’any agrícola.

Joan Amades, en el Costumari català, explica que “El còmput antic del temps no era pas igual a l’actual.(...) El còmput mesal es feia segons una base lunar i els mesos eren de vint-i-vuit dies. Al cap de dotze mesos testava un sobrant de dies, és a dir, un escaig de temps que constituïa com un tretzè mes, el qual era dedicat a festes i esplais, i durant el qual hom creia que s’esdevenien les calamitats i plagues que, segons sembla, foren les que van originar l’aversió universal vers el número tretze. “

Les estacions solien figurar-se per les collites principals que les caracteritzaven: la primavera, per les flors; l’estiu, per les messes; la tardor, per les veremes i l’hivernada, per la collita de les olives.  Aquesta simbologia  es va utilitzar molt en la decoració de catedrals romàniques i gòtiques.  Un exemple es pot veure a la portalada del Monestir de Ripoll.

Antigament també es creia que el millor mes per casar-se era el gener, i en concret, durant la lluna plena. “La lluna de gener, l’amor prev é”