dijous, 18 de febrer del 2010

Per a tu, Cristina


 
La Cristina bevent
La Cristina és la meva amiga i companya de treball. És una noia molt especial, carinyosa i amb moltíssima memòria.
Dimarts passat em va portar un regal molt original que havia preparat per regalar-me dilluns que ve que és el meu aniversari, però estava tant contenta d’haver-lo acabat que no va poder esperar .
El regal és fet a mà, amb paciència i dedicació, pensant en les coses que sap que m’agraden i que em poden fer il·lusió.
En obrir el regal que era molt ben embolicat i amb un paper de molts de colors, vaig trobar,
Un fragment  escrit amb ordinador de la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, que va escollir del meu bloc:
“El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall desnivellades, reflectien les coses tal com eren. I de cop, a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa.”
Una explicació de l’origen del nom Núria on explica que segons Joan Coromines aquest nom és d’origen preromà de la família ibero-basca-aquitana que vinculta a “Norra”, variant d’Andorra que significa lloc entre valls”,  també podria derivar de l’àrab, amb el significat de “lluminositat”.
I un gran àlbum compost de:  
mandales pintades precioses, amb dibuixos de regals, trompetes, figures geomètriques,...  
dibuixos de flors i rams de flors: roses, margarides, tulipes,...

Per això, des del mateix bloc que va mirar i remirar per preparar el regal, li vull dir:
MOLTÍSSIMES GRÀCIES,  AMIGA CRISTINA!

6 comentaris:

Joana ha dit...

Aquests regals personalitzats i abans d'hora són doble regal!
Moltes felicitats per el teu aniversari!!!!!

Carme Rosanas ha dit...

Moltes felicitats!

Un regal molt bonic!

glòria ha dit...

D’això s’han diu tenir un amic, un que et coneix bé, que sàpiga el que t’agrada i et fa feliç.
Encara no t’ho dic, però la setmana que bé et diré moltes felicitats Núria

Anna ha dit...

Quina il.lusió, un regal amb tanta delicadesa. I pensar que de vegades tant que ens compliquem la vida. Moltes felicitats Núria!!!

Ferran Porta ha dit...

Què maco, un regal tan treballat, fet tan des del fons del cor. Enhorabona, a totes dues.

I per molts anys a tu, Núria, per si demà se me n'anés del cap (que espero que no! :)

Anònim ha dit...

ñpoipoi