Tanta és la bellesa i la dolçor que les caracteritza que l’abellot embogit hi vola i les assaboreix, ara una, ara l’altra, amb gran deliri.
Així, no és estrany que en voler fotografiar-les aparegués aquest intrús i comencés el ritual de flirteig engrescador que apareix a les fotografies, que tot i que gens professionals, en són testimoni.
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Entrades
7 comentaris:
Veure aquestes flors és ensumar la primavera. Gràcies Núria i Bon dia!
un espectacle molt interessant.
Noia, ja veus com n'estem enamorades, jo les vaig posar de capçalera fa ben poc! Ens falta l'escalfor de al primavera, Núria! Petons!
Ja florint aquí?
Estimaria veure'ls!
Brollen les seves arrels sota aquesta petita inclinació de terra
a dues passes de la vorera.
Com cada matí, a aquesta hora intempestiva en salutacions
presumeix de vestit blanc sobre les seves branques nues
desproveïda d'abric
tremola la seva salutació davant el meu cos abrigat,
pujo a l'autobús
en mirar enrere
queda allà
la seva blanca flor d'ametller
sota la llum d'un fatigat fanal
rient el seu florit vestit.
El primer signe de que la primavera ja s'apropa. I quines ganes de que arribi, eh?
Petons!
Hola Núria, he ensopegat amb aquest blog i m'ha agradat força. He estat mirant les fotos de l'ametller que és el primer arbre "fruiter" que floreix i fa la competència a la mimosa, que és el primer arbre "de jardí" que floreix...Avui n'he collit un branquilló de cadascuna i les he comparades. Les dues són boniques pel color i les dues fan olor de primavera enyorada, ja que mai han pogut formar part del seu esclat d'olors i colors.
Salutacions pintades de color groc i d'un blanc rosat...
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada