Follant

Ep! Que no és el que sembla! O sí?

Llegiu, llegiu...aquest poema de títol Follant, que pertany al recull, aplech - que en deien-, titulat L'Aglenya, de l’empordanès Ramon Masifern de l’any 1892. I és que el raïm i el most poden tenir molt de poder!

Te’n recordes, vida mia?

Encara’m sembla que hi som!

!Quina gatzara que feyem

Bo y follant los picapolls!

Jo no he vist cosa més rica

Des que tinch ús de rahó;

De cada gra qu’espremíem

Rajava mitx vas de most.

De tant en tant, quina ullada

Que’m donavas de traydor,

Tot replegant la faldilla

Xiquet amunt del genoll!...

Axís la tasca seguíem

Haventhi algú de plantó;

Més... quan tots solets quedàvem

Ja mudaven les cansons.

Llavors, tu un gotim prenies

Y’m deyes: - Au, que som sols!

Passèm, passèm lo rosari;

Un grà tu, y un altre jo.

No tenintne prou encara,

Tombavem el samaló;

Y ¡vinguen xarrups i fora!

Fins qu’el cor ens deya prou!

Allò sí qu’era xarel·lo

D’aquell de Senyor Rector!

D’aquelles dolses xuclades

Encara’m llepo’ls llembrots.

No’t dich jo si he de llepàrmels,

Rossinyolet del meu cor...

Que avuy no fores pas mia

Sense’ls xarrups d’aquell most.