Ets llufarut?

Avui, un company de feina, em deia “vaig fer el llafarut”. I, clinc, s’ha activat una alerta en el cervell: acabava de sentir una paraula que he perdut del meu vocabulari habitual i que he decidit tornar a incorporar.

A casa, es deia que una persona “feia el llufarut”, quan mirava més del compte, quan es ficava en el que no li corresponia i preguntava només per curiositat.

I, tal com afegia en Josep T., en el Facebook, així diríem que aquest home o aquesta dona “llufa” (xafardeja, tafaneja).

I aquesta paraula, justament, és la que trobem en el Diccionari Alcover-Moll, un pou de saviesa, referent i eina que us recomano.

En el diccionari, la paraula llufa, a més del sentit de tafaner, té altres significats que també coneixem:

- Ventositat sense soroll

- Tros de paper o de drap que els nois pengen a l'esquena o a les anques d'algú, per burla, el dia dels Innocents

- Bolet de l'espècie Lycoperdon bovista, que en esser esclafat llança ses espores en forma de polsim

- Planta de les espècies Xanthium spinosum i Xanthium strumarium

- Mentida

- Pesseta, en l'argot dels malfactors,

i també...

- Taca d'oli o de greix - aquest sentit de la paraula el vincula a la parla de Llofriu, però, si no m’equivoco, una llufa, amb el significat de taca, es diu en molts altres indrets de la nostra terra.

Que rica i que interessant és la nostra llengua. Un tresor que no hem de deixar empobrir i que no ens podran robar.