dimarts, 7 de desembre del 2010

De quan els trens tenien més excusa per ser impuntuals...















Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Unes fotos fantàstiques, Núria. M'encanten les imatges antigues i també els trens; aquí ho tinc tot :)

12/10/2010 7:49 p. m.
German Buch ha dit...

Recordo, la primera evocació en la meva memòria, el meu primer viatge amb tren, un atrotinat tren amb vagons de tercera i sutge en la cara que, després d'un curs escolar, em retornava als meus orígens.
No recordo el meu primer viatge amb tren, en vagons amb brutícia, compartiments de fusta i restes de carbó disfressant els nostres tendres cossos. El record, m'ho recorda la meva mare en aquell primer viatge, quan, abandonant els nostres orígens, arribàvem a l'estació de França a la recerca del Daurat.
El meu pare, avançant-se a la nostra fugida, esperava en l'abarrotada andana.
Altres trens van passar per la meva vida. Recordo...
P/D.-
¡¡ Bones Festes i mitjor any 2011 ¡¡¡

12/18/2010 1:44 p. m.
Unknown ha dit...

Estic amb el Ferran. Grans fotos, gràcies per compartir-les.

12/19/2010 1:53 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)