dimarts, 7 de desembre de 2010

De quan els trens tenien més excusa per ser impuntuals...















3 comentaris:

Ferran ha dit...

Unes fotos fantàstiques, Núria. M'encanten les imatges antigues i també els trens; aquí ho tinc tot :)

German Buch ha dit...

Recordo, la primera evocació en la meva memòria, el meu primer viatge amb tren, un atrotinat tren amb vagons de tercera i sutge en la cara que, després d'un curs escolar, em retornava als meus orígens.
No recordo el meu primer viatge amb tren, en vagons amb brutícia, compartiments de fusta i restes de carbó disfressant els nostres tendres cossos. El record, m'ho recorda la meva mare en aquell primer viatge, quan, abandonant els nostres orígens, arribàvem a l'estació de França a la recerca del Daurat.
El meu pare, avançant-se a la nostra fugida, esperava en l'abarrotada andana.
Altres trens van passar per la meva vida. Recordo...
P/D.-
¡¡ Bones Festes i mitjor any 2011 ¡¡¡

Xavier ha dit...

Estic amb el Ferran. Grans fotos, gràcies per compartir-les.