dijous, 23 de desembre de 2010

Nadal i Bressol de pobre: entranyables


Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit



Bressol de pobre

Dins una casa de pagès
per l’infantó que hi fa l´entrada,

han adobat el rústic bres
d´antiga fusta mig corcada.

La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.


Mes, de quina herba les trià?
D´aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix d´una pell forta i llanosa

La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l´infantó
damunt l´aplec de tanta espina.

Ai!, aqueix bres, amable niu
fet per l´amor i la indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort de l´existància.

Rams de dolor que ocults estan,
a l´innocent fan goig encara...
Oh! i fer d´espines un niu blan,
vet aquí l´art d´un cor de mare!

Miquel Costa i Llobera




1 comentari:

Carme ha dit...

Bon Nadal, Núria!