Són noms ben diferents per parlar de la mateixa flor. Una flor que floreix en els mesos de març a juliol i que trobem als marges i enmig dels camps de sembrat, sobretot dels camps de blat.
El contrast del verd del blat tendre i el vermell de les roselles creen una bellesa que embadaleix tothom menys als pagesos. I és que aquesta flor és un malson per a la pagesia. El meu avi deia alguns anys amb contundencia: “els camps plens de roselles són la ruïna dels pagesos”.
Les roselles o paperoles, tal com s’anomenen en el fragment del poema que segueix, són flors efímeres, però que inspiren la bellesa de l’ornamentació camperola:
"-Adorna-te'n
el barret
de les diades:
assutzenes
i violes,
lliris d'ase,
paparoles
i plomalls
de canya xiula."
En canvi, quan la flor rep el nom de quiquiriquic, més sonor, és perquè s’associa al joc que consisteix en recollir la flor que encara resta tancada i, abans d’obrir-la, endevinar si és gall (flor roja), gallina, (flor rosa) o pollet (flor blanca).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada