dijous, 17 de maig de 2007

Analfabetisme digital




El nou Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la persona analfabeta la que desconeix l’alfabet, que no sap de llegir, que és completament illetrat o illetrada.
Aquesta definició, vàlida pels segles XIX i XX, avui és incompleta i s’hauria d’ampliar en un nou tipus d’analfabetisme.

Ser analfabet, avui, no és només no saber escriure o llegir , és no tenir els coneixements bàsics en informàtica i tot el que són les noves tecnologies.

La por a agafar el llapis es pot comparar a la de prémer el botó que engega l’ordinador; i les primeres traces en un papet totalment blanc, a l’emoció d’aprendre a obrir un ordinador i a coordinar els primers moviments del ratolí. En ambdues situacions, per superar l’analfabetisme, hi intervenen dos factors importants: perdre la por i la curiostitat per aprendre i progressar. Per saber utilitzar amb correcció – si és que se n’acaba de saber mai – un llapis o un ordinador cal un entrenament previ. La cal·ligrafia, sense importar a l’edat que hagi estat apresa, es converteix en l’actualitat en una lluita entre els nostres dits, el teclat i les imatges que surten en una pantalla i que tenim la sensació que no acabarem de saber mai, per què.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em sembla que tens tota la raó, una gran definició del terme.