Educació en valors

Quan parlem de la necessitat de l’aprenentatge al llarg de la vida, habitualment ens referim en persones adultes, que en èpoques passades no hauríem pensat que fos necessari continuar estudiant i formar-nos i que actualment concebem la formació com a imprescindible en totes les fases de la nostra vida laboral i postlaboral.

Però en parlar d’aprenentatge al llarg de la vida, no imaginem la primera etapa vital, la de la infantesa, la que senta la primera base de la nostra formació. Una fase en la qual comencem a aprendre a ser, a conviure, a participar, a compartir. Quan iniciem la nostra educació social, ciutadana, quan esdevenim esponja dels valors que ens transmet la família i indirectament tota la societat.

Si la família i la societat transmetéssim els valors adequats, no caldria que haguéssim de forçar l’educació dels nostres joves, en l’època d’estudiants, i que els pressionéssim perquè aprenguin acadèmicament, amb una assignatura, el que no han après per mimetisme del nostre comportament. que és el que haurien fet en la primera fase d’exercir la ciutadania en tots els ordres de la vida.

Si ens cal incorporar, a l’escola, una assignatura d’educació en valors, hem de plantejar-nos, seriosament, si no em dimitit fa temps, o pitjor encara, si no hem fracassat, com a societat educadora.