dilluns, 24 de setembre de 2007

Absentisme escolar: notícia?


Llegeixo en un diari que, fruit d’una denúncia de la Conselleria d’Educació i els serveis socials de Cantàbria, el jutjat penal de Santander ha condemnat uns pares a tres mesos de presó casdascun pel delicte d’abandonament de la família per l’absentisme escolar dels seus tres fills menors d’edat i per promoure que la filla gran s’absentés de l’escola per tenir cura del germà petit.

La notícia és interessant, però em pregunto per què és notícia. No hauria de ser habitual que es denunciessin els casos d’absentisme escolar? Que si després d’un seguiment acurat, si no es solucionés, s’iniciés un procés judicial contra els pares o els tutors legals?

I no em preocupen tant els casos dels infants fins als dotze anys, ja que si es dónen, són molt puntuals. Els que em preocupen més són els casos d’absentisme de nois i noies, sobretot noies, que amb dotze anys o poc més es queden a casa per tenir cura de germans o familiars mentre els pares són a treballar. En alguns entorns familiars encara no es valora com a necessari que la noia s’escolaritzi després de la primera etapa. Es considera que saber llegir i escriure és suficient per a una educació bàsica.

És l’administració, amb suport de la societat, qui ha de lluitar per combatre que, en horari lectiu, els nois i les noies en edat escolar, treballin per sota de l’edat legal o tinguin cura de la casa i de família, respectivament, per molt que algunes famílies ho considerin necessari per l’economia familiar o d’acord a l’entorn cultural que han crescut.